Benediccions papals

Com és conegut, el Pontífex va autoritzar dilluns passat que els sacerdots puguin beneir les parelles homosexuals sempre que aquesta benedicció no s’equipari de cap manera al matrimoni, que continua estant reservat, per a la doctrina catòlica, a la unió entre un home i una dona. El Vaticà ho estableix mitjançant un document de la Congregació de la Doctrina de la Fe, l’organisme encarregat de regular la moral catòlica, que avala les benediccions com un gest de «proximitat pastoral», tant per a les parelles «en situacions irregulars» com per a les parelles del mateix sexe. Es tracta d’una declaració, un document d’alt valor doctrinal, i representa un gran canvi respecte a la postura de la Doctrina de la Fe el 2021, quan l’antic Sant Ofici va decretar que els capellans no podien procedir de cap manera a aquestes benediccions ja que «Déu no pot beneir el pecat».

El document pren tota mena de precaucions perquè aquesta benedicció no pugui ser interpretada com un succedani del matrimoni establert com a sagrament per la religió catòlica. I així, per evitar qualsevol forma de confusió o escàndol, les benediccions mai no es podran dur a terme al mateix temps que els ritus civils d’unió i ni tan sols amb les vestimentes, gestos o paraules pròpies d’un matrimoni. En canvi, es podran impartir en altres contextos, com durant una visita a un santuari, la trobada amb un prevere, la pregària recitada en un grup o durant un pelegrinatge. La benedicció a aquestes parelles haurà de consistir en una «oració breu» i «espontània» en què un sacerdot podrà demanar «pau, salut, esperit de paciència, diàleg o ajuda mútua» als seus membres.

Qualsevol que no estigui encegat per una fe irracional comprendrà que aquesta mala solució a un problema candent no resol res, sinó al contrari: subratlla la discriminació que recau sobre les persones que no responen als cànons ortodoxos d’unes creences màgiques. Les religions poden influir evidentment sobre els comportaments però no sobre la biologia, i aquesta persecució sistèmica i secular de les minories LGTBIQ+, que van ser cremades a la foguera no fa tant de temps i que encara pateixen persecució a dotzenes de països, no es pot mitigar mitjançant simples gestos de bona voluntat. El món real, carregat de misteris ontològics que les religions no resolen, és com és, i els éssers humans, com moltes altres espècies animals, no tenen una sexualitat uniforme sinó que mostren un panorama divers, en què apareixen nombroses posicions intermèdies amb independència de l’objectiu de la procreació. La biologia ja ha descrit amb naturalitat la diversitat sexual sense que hi hagi cap patologia, i comença a donar respostes a l’enigma subjacent en aquesta polimorfia. De tota manera, la societat moderna ja està assimilant, a poc a poc però sense pausa, que la societat és sexualment complexa i que cada identitat és una faceta d’aquesta diversitat amb què cal coexistir perquè no hi ha raons per no fer-ho.

Les religions del llibre -jueva, cristiana, musulmana- han encunyat una cultura sexual arcaica i misògina que no té res a veure amb la llei natural i que ha perjudicat sobretot les dones, és a dir, a la meitat de la població. A la tradició bíblica, la dona és inferior i subsidiària, depèn de l’home i és dominada per ell, que és qui exerceix l’imperi familiar. Aquesta tradició humiliant que té mil·lennis comença a ser desmuntada pels criteris de racionalitat que van néixer durant la Il·lustració. És un treball ímprob acabar amb la postergació de la dona i equiparar la de l’home en tots els aspectes de la vida: familiar, social, laboral, etc. Ni tan sols la maternitat no pot generar seqüeles que limitin l’autodeterminació femenina. En aquest terreny, estem avançant amb rapidesa. Caldrà, però, estendre i intensificar la lluita per l’equiparació de totes les opcions sexuals, que segueixen sotmeses a la humiliació que sembra el pervertit masclisme religiós d’un estament clerical que margina la dona i que criminalitza qui practiqui formes d’afectivitat diferents de les que es descriuen al tòpic general. En aquest marc, la «benedicció» ofèn els assenyalats i no contribueix a posar fi a l’exclusió.

Subscriu-te per seguir llegint