Treballadors autònoms i treballadors fixos discontinus

Les darreres dades publicades per l’enquesta de població activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) indiquen que el nombre d’assalariats, a l’Estat, ha augmentat en el tercer trimestre de 2023 en 266.000 persones. No obstant això, les dades també reflecteixen un problema en el teixit empresarial; el nombre de treballadors per compte propi ha disminuït en més de 60.000 persones en els darrers tres mesos a Espanya (fent un càlcul aproximat, serien uns 10.000 a Catalunya). Aquesta dada és especialment preocupant perquè la pèrdua d’un treballador autònom es tradueix en la pèrdua d’un ocupador potencial, és a dir, en un generador de llocs de treball. 

A la part positiva, la dels treballadors per compte d’altri, destaca que s’estan utilitzant més contractes indefinits que els contractes fixos discontinus. Tot i que les dades ens donen aquesta realitat, des del prisma dels despatxos laborals ens estem trobant amb el fet que els fixos discontinus, els eventuals, continuen sent una de les principals maneres de contractació de personal. 

La reforma laboral, que va entrar en vigor el març de 2022, va eliminar els contractes temporals amb l’objectiu de dotar de major estabilitat el mercat laboral i la situació de les persones treballadores. Un any i mig després podem dir que en bastants sectors els contractes fixos discontinus estan substituint els temporals. Les empreses continuen aprofitant aquests tipus de contractació per no fer indefinides al 100% a les persones treballadores, el que es tradueix en una precarietat semblant a la que teníem abans de la posada en marxa de la reforma laboral.  

D’altra banda, l’EPA indica que ha disminuït el nombre de persones treballadores per compte propi. En aquest sentit, una de les primeres conclusions que es pot extreure és que a la gent, segurament, li agrada més estar sota la protecció de les persones assalariades. Hem de recordar que, a Espanya, les persones treballadores del règim general gaudeixen d’una major seguretat, en cas de patir qualsevol incident, que les persones autònomes. A part d’això, aquestes últimes, essent micro o petits empresaris, posen en risc el seu patrimoni pel fet d’haver d’avalar personalment qualsevol operació amb les entitats financeres. 

Els treballadors per compte propi han de saber què fan, com ho fan i per què ho fan. És vital tenir clares les idees, els objectius i la fase de posada en marxa. En definitiva, han de defensar, dia i nit, allò pel qual treballen. Tot i els avenços que s’han fet darrerament per intentar igualar a les persones autònomes amb les persones del règim general de la Seguretat Social, la realitat és que encara hi ha molta feina a fer per arribar a una igualtat. 

El mercat laboral, en perspectiva multinacional, està patint una petita davallada. El que veiem en el nostre dia a dia com a graduats socials és que les grans empreses estan fent acomiadaments i retalls de plantilles. Les continuades pujades de tipus d’interès, les guerres que s’han endegat darrerament o la inflació que hem patit durant els darrers anys estan fent que les corporacions empresarials es plantegin alternatives i això, efectivament, està afectant aquest sector del mercat laboral. 

Finalment, m’agradaria remarcar que les petites i mitjanes empreses catalanes, en general, no estan fent, encara, retallades de plantilles, ni en forma d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERTO) ni d’acomiadaments. 

Subscriu-te per seguir llegint