El Barça recomana no tenir relacions amb persones del mateix sexe

Ens ha quedat un Barça fantàstic. Per si algú es creia encara això dels valors esportius i fins i tot ètics, el lema de «la pela és la pela» ha esborrat el de «som més que un club».

Sense entrar en el tema de la manca de respecte a la seva afició que representa jugar la Supercopa d’Espanya a un territori llunyà com l’Aràbia Saudita, amb el que representa de despesa per a tota la seva afició, el que ha quedat eliminat són els principis ètics i morals.

El Barça, ningú ho pot negar, ha representat per a Catalunya una idea força de resistència, ja fos contra el franquisme (tot i que els fets reals desmenteixen part d’aquesta mitologia) i fins i tot com a eina d’unitat de país. Durant diferents episodis de la seva història ha estat un reflex de la resiliència de la societat catalana.

Per desgràcia el Barça, com la resta de clubs, segueix la deriva actual dels esports d’elits en general, i del futbol en particular, en la direcció de ser un negoci multimilionari on el benefici ho tapi tot. Alguna vegada el màrqueting quasi ha encobert aquesta realitat, i semblava que el FCB podia ser l’ambaixador de la defensa dels drets humans pel món (recordem les samarretes amb el logo d’Unicef). Actualment, aquesta feble careta ha caigut, ni els més crèduls poden pensar, que aquesta màquina de fer i gastar milions, té alguna cosa a veure amb la defensa dels drets humans.

Si ens centrem en el tema de les comunitats LGTBI, el tema desborda hipocresia i Pinkwashing (rentat d’imatge rosa). Mentre que en l’entorn de la diada internacional de l’alliberament LGTBI (28 de juny de 2023) ens podem trobar el següent titular en mitjans de la premsa, «El FC Barcelona reitera el seu compromís amb la reivindicació dels drets de la comunitat LGTBQI+ col·locant la bandera irisada a les seves instal·lacions, en commemoració del Dia de l’Orgull Gai». Ara en la pàgina oficial del FCB ens trobem les següents recomanacions: «També poden ser motiu de sanció les relacions entre persones del mateix sexe i les mostres de suport al col·lectiu LGBTI, inclòs en xarxes socials», entre altres recomanacions com la de «El comportament indecent, incloent-hi qualsevol acte de caràcter sexual, podria tenir conseqüències legals». Aquest articulat sembla tret de l’antiga llei franquista de «vagos y maleantes». De fet, estem parlant d’un país on hi ha una dictadura teocràtica, en la que la dona té censurats els seus drets, hi ha una població emigrant que viu en situació d’esclavitud, i on els drets de les comunitats LGTBI són una utopia impensable en aquest moment. És en aquest país on la directiva del Barça ha decidit jugar la Supercopa. Per desafiar les normes medievals i donar visibilitat als drets humans?, la resposta clarament és no, la copa es juga en Riad  per la pela, i sota aquest mantra se sepulten els drets humans inclosos els de les comunitats LGTBI.

La raó dels diners s’ha anteposat a qualsevol altre principi, aquestes darreres recomanacions publicades en la pàgina oficial de la web del FCB són la corona en el taüt en el qual s’enterraran els principis ètics del Barça.

Subscriu-te per seguir llegint