Competències a nosaltres

A l’Àfrica estan d'enhorabona, i a Amèrica i Àsia igual, davant la possibilitat que Catalunya tingui competències en immigració i pugui expulsar a qui li doni la gana. Normal. Tenint en compte l'èxit en altres matèries en les quals Catalunya té competències, això vol dir que aquí podrà venir tothom i mai serà retornat ningú al seu país, ni encara que l’enxampin berenant nadons a l’ast

Gràcies a tenir les competències en sanitat, Catalunya ha aconseguit que les llistes d'espera siguin quilomètriques, aviat serà normal operar de fimosi a octogenaris que estan esperant la intervenció des de l'adolescència. En educació també ens gestionem sols, i els alumnes catalans són ja els més ximples d'Espanya -cosa gens fàcil- i fins i tot d'Europa, multiplicar serà d'aquí a poc matèria per als últims cursos universitaris i l'ortografia serà cosa del passat, una mania de gent rara, com el llatí. La matèria lingüística també és de la nostra competència, per la qual cosa l'ús del català retrocedeix una mica cada dia, gràcies a haver-lo convertit en una llengua antipàtica a força de sancionar i amenaçar. Tot el que toca la tropa que fa com que governa Catalunya, surt al revés de com ho havien planejat, no cal recordar aquí el que va passar amb la republiqueta que ens van voler endossar. Amb aquests precedents, els immigrants de tot el món es freguen les mans: que Catalunya pretengui regular la immigració només pot significar que no hi haurà cap regulació. Com és habitual.

Els més contents són els delinqüents internacionals, ja que és precisament en ells on es fica l'accent. Aquests ja veuen a Catalunya com el seu Xangri-La particular, un lloc idíl·lic on tot estarà permès i del qual mai podran ser expulsats. Bandes llatines, yakuza japonesos, atracadors albanokosovars, famílies mafioses italianes, narcotraficants russos, pederastes nòrdics, peruans d'autopista, càrtels colombians, esbudelladors londinencs, jihadistas iemenites, macarres francesos i camells marroquins ja estan fent cua per a aconseguir el visat, els pobres ignoren que ni tan sols necessitaran passaport: en una Catalunya que es proposi posar límit a la immigració, n’hi haurà prou de dir bon dia en arribar, per a tenir automàticament tots els papers en regla. «La feina ben feta no té fronteres», que deia aquell.

Subscriu-te per seguir llegint