Vendre la paciència per Wallapop

Venc una guitarra elèctrica per Wallapop. En la meva defensa diré que no pretenia convertir aquest espai en una tanca publicitària (bé, una mica sí, que només han vist l’anunci trenta-dues persones i sembla que la venda no acaba de prosperar). Però per algú que no està massa avesat a aquest mercat ambulant de comandaments a distància, jocs de consola descatalogats i cotxets perquè «ens ocupa mig traster i el nen ja ha marxat de casa», el més digne d’estudi acaba sent l’estira i arronsa amb els altres usuaris per a regatejar-te el preu, fins que ja no en quedi res.

Amb la primera persona interessada, que em preguntava si l’instrument encara estava a la venda, la plataforma em va enviar automàticament un missatge custodiat per una emoticona amb cara de pomes agres. I ara què?, vaig pensar. «Millor no segueixis per aquí. Aquesta persona ha incomplert les normes de convivència. Et suggerim que no facis cas de les seves indicacions ni et comuniquis amb ella per vies alienes a Wallapop, pot tractar-se d’un intent d’estafa», m’advertia l’aplicació, amb un posat seriós. Doncs anem bé. Però allà tot just començava la subhasta de despropòsits. I jo, sense saber com havia acabant adoptant el rol de qui llança a l’aire aquell mític «algú n’ofereix més?», ja m’he començat a resistir a bescanviar la meva guitarra -que encara que fes anys i panys que no recordés ni que existia, sempre seria la meva guitarra- per un bitllet malgirbat de vint tristos euros.

Hi ha persones que han acabat trobant el gust a aquesta plataforma de compra i venda d’articles de segona mà i ja sumen més de 4.000 productes venuts des de la pantalla del seu telèfon mòbil. Segurament, no serà el meu cas. Jo, que si per vendre una guitarra elèctrica (en molt bon estat, pràcticament per estrenar) ja m’estic estirant els cabells, si em connecto a l’aplicació vint-i-cinc vegades cada minut per comprovar que no, que ara tampoc ningú vol pagar-ne el preu, em costa de creure que per algú pugui ser una afició. Però constato dues coses: comprem coses que no sabem ni per què volem i, sobretot, no tenim cap intenció de canviar-ho.

Subscriu-te per seguir llegint