Matar el missatger

Fa uns dies, aquest diari publicava una notícia sobre el tancament anual de l’Índex de Preus al Consum (IPC), una estadística oficial que mostra l’evolució dels preus. Explicàvem que el sector turístic era el que havia apujat més els preus el darrer any a les comarques gironines. Es veu que la informació no ha acabat d’agradar a algunes persones del gremi. Així m’ho va fer saber un hoteler de la Costa Brava, en una conversa poc agradable, en la qual, ens acusava d’espantar els clients. Segons ell, la premsa i part de l’administració formem part d’una trama organitzada per perjudicar les empreses del sector. L’home manté que l’Institut Nacional d’Estadística menteix, i que nosaltres li seguim la corda. També podria afegir a la seva teoria de la conspiració els analistes de CaixaBank Research o del Banc d’Espanya, que fa uns mesos ja analitzaven les tensions en l’oferta i la demanda que explicaven el xoc inflacionista del sector turístic.

Matar el missatger sol ser la manera de defugir responsabilitats, els periodistes hi estem acostumats. En aquest cas, però, no crec que incrementar els preus un 12% anual hagi de ser vist com un fet negatiu. La primera obligació de les empreses és sobreviure. Després d’una pandèmia que va deixar el sector turístic molt tocat, la situació geopolítica va provocar un increment de costos de l’energia i l’alimentació molt importants. El que no seria lògic és que els preus no s’apugessin. Qui no tingui la capacitat per traslladar al client aquests increments, està condemnat a desaparèixer.

El sector turístic, en línies generals, ha viscut molts anys en una mena de cercle viciós de baixa qualificació laboral i escassa rendibilitat. Hi ha empresaris valents que han invertit sumes importants per intentar aportar valor afegit i reconvertir el sector. Benvinguts siguin els que inverteixen, cobren més pel servei que ofereixen i són capaços de generar ocupació estable i ben pagada.

Subscriu-te per seguir llegint