Octavari per la unitat dels cristians

Des del dijous passat, 18 de gener, i fins el proper dia 25, les diverses Esglésies Cristianes celebrem l’Octavari (que no la Setmana), de pregaria per la unitat dels cristians. Són vuit dies de pregària per demanar que es faci realitat l’anhel de Jesús, expressat a l’últim sopar: «Que tots siguin u; com Vós Pare, sou en mi i jo en Vós, que ells també siguin u» (Jo 17:21)

La divisió de les Esglésies Cristianes és un escàndol per al nostre món! I encara que són moltes les dificultats per retrobar la unitat de les Esglésies (ja que aquestes divisions responen a raons doctrinals, històriques i sociològiques), hem de pregar per aconseguir la unitat. Per això el moviment ecumènic, un dels grans fruits del Vaticà II, ens recorda que l’Església que Jesús va instituir sobre Pere i Pau i els altres Apòstols, ha de ser una, ja que, com repetia el bon papa Joan XXIII, «és molt més el que ens uneix, que allò que ens separa». 

Els cristians hem de pregar per tal d’arribar a la unitat de les Esglésies volguda per Jesús, oblidant i esborrant recels, malentesos i suspicàcies.

Enguany l’Octavari de pregària porta per lema: «Estima el Senyor, el teu Déu....i els altres com a tu mateix» (Lc 10:27), de la paràbola del Bon Samarità.

Com ens recorden els bisbes de la Subcomissió de Relacions Interconfessionals i Diàleg Interreligiós, «l’Església ha de ser la posada on tothom hi pugui refugiar-se». Per això «les nostres comunitats han de ser obertes i joioses, amb una gran capacitat d’acollida», perquè així, «tothom s’hi trobi com a casa».

Aquest Octavari per la unió dels cristians hauria de ser un camí de conversió, per tal de descobrir Déu en els germans i per enderrocar els murs que encara separen les diverses Esglésies cristianes. Aquest Octavari hauria de ser també un temps de silenci atent, per escoltar la veu del desert, per escurçar les distàncies que ens separen i per obrir nous camins que facin possible el trobament amb els altres germans cristians. L’Octavari hauria de ser un temps per tornar a l’Evangeli i per entrar de nou al Jordà, i així, amb el baptisme que tots compartim, reconèixer-nos fills estimats d’un mateix Pare i germans els uns dels altres. 

L’Octavari hauria de ser un temps per buscar la unitat en l’amor i en el perdó, més enllà dels murs que tots anem construint. Un temps per deixar allò que és vell, allò que ja ha caducat, i per donar nous fruits d’unitat i obrir nous espais de fraternitat.

Des dels monestirs d’Orient i d’Occident, arrelats en la tradició dels Pares del desert i en la Sagrada Escriptura, els monjos i les monges hem de fer possible l’inici d’un nou diàleg, basat en la fraternitat i en la vida de pregària, per tal d’arribar a la unió de tots els cristians. Per això els monjos i les monges (i també tots els cristians), hem de ser artesans de reconciliació i d’unitat al si de les comunitats cristianes, per esdevenir testimonis d’un món nou, sortint a l’encontre dels germans de les altres Esglésies.