Joan Pluma no era boig

Molts dels turistes que arriben a Girona en tren s’aturen a fotografiar la Punxa i la Farinera Teixidor. Els tenen a escassos passos de la sortida de l’estació. Són edificis singulars de particulars que han sobreviscut al pas del temps i que estan protegits. En aquesta zona pitjor sort van tenir els xalets Masó, enderrocats de nit l’any 1973 per fer-hi créixer blocs de pisos. Aquella actuació es va qualificar de «dolorosa i grotesca». Quan un visita una ciutat busca aquella xemeneia, aquell pont, aquell edifici diferent que li cridi l’atenció més enllà dels típics i tòpics, que arquitectònicament s’hi detecti un treball que no es quedi tan sols en el seu ús interior.

Quan l’any 2008 l’Ajuntament, amb Joan Pluma a l’àrea d’Urbanisme, va incloure deu edificacions al Pla Especial de protecció del Patrimoni tenia per objectiu preservar aquests edificis peculiars. Hi havia el garatge Forné, la Casa Coll, la Casa Marull o el Xalet Soler, entre d’altres. Pluma no era boig. Fins i tot el col·legi d’Arquitectes ho va aplaudir.

Una altra cosa és que els propietaris consideressin que se’ls perjudicava en la seva intenció de fer créixer l’immoble o enderrocar-los per fer-ne un de nou, diferent. Aquí va fallar el diàleg amb els afectats. Més d’una dècada després, amb el garatge Forné no hi ha hagut un acord entre les parts i s’ha pagat un preu més que notable.

Subscriu-te per seguir llegint