Salva Camps: situació insostenible

Només una frase del propi Marc Gasol per fer-nos la idea de fins a quin punt era insostenible mantenir Salva Camps d’entrenador: «la fractura entre l’staff i els jugadors era massa gran». El problema s’ha allargat massa. Era insostenible. I la cosa no ve d’ara. Ja a principi de temporada, quan per sorpresa (fins i tot del vestidor) es van guanyar tres partits seguits, el feeling era inexistent, ajudat també per la falta de mà esquerra d’un tècnic debutant amb massa fums per veure la realitat. Camps ha fet una cosa increïble: posar tothom d’acord en la necessitat de la seva destitució i ha sembrat tant poc en aquests mesos que a Fontajau demà passat ja ningú se’n recordarà. Salva no és Míchel.

Ara la pilota és a mans dels jugadors i del nou entrenador. La situació és crítica, per molt que sembli exagerat. El Girona tenia l’oportunitat de tancar el gener amb la salvació a la butxaca i, guanyi o no al Granada diumenge, ho farà enfangat fins les celles i convertit per mèrits propis en un candidat al descens. S’han de guanyar cinc o sis dels quinze partits que queden, i desaprofitades les bales contra Palència i Breogán, ara venen Granada, Madrid, Andorra i Obradoiro. Tres rivals directes més en els propers quatre partits.

Salvar la categoria i planificar millor que els últims anys la propera temporada són els deures que té ara per davant el nou director esportiu Txus Escosa. Perquè en les últimes quatre temporades el Girona ja ha cremat quatre entrenadors i espera l’arribada d’un cinquè amb massa urgències a la classificació.

Subscriu-te per seguir llegint