Informació de servei

Passades les festes, un cop superats tots els àpats i quan a la nevera ja (quasi) no hi queden torrons ni hi ha neules reblanides a cap armari, quedem per sopar i per posar-nos al dia. El primer que fem, quan ja hi som totes, és preguntar-li a la Júlia com li va amb el seu amant-nòvio meravellós. Ella riu i ens contesta que encara no hem begut ni una copa de vi i que ja ens ho explicarà després. Encetem una ampolla i ataquem el pa amb tomata, el pernil i els formatges mentre parlotegem sobre com hem superat el Nadal, mentre la Mila ens explica que els seus fills estan agafant tots els virus possibles, mentre lamentem que no ens hagi tocat la loteria, mentre ens expliquem les petites coses de cada dia. Quan totes ja hem esgotat les nostres novetats, mirem a la Júlia: és el seu torn.

"Ja el podem afegir a la llista", deixa anar. Cooooom? A totes ens cau l’ànima als peus. Però què ha passat, Júlia? Si se’t veia il·lusionada. Nononono, se’t veia enamorada, corregeix la Mila. Si fins i tot vas parlar de nòvio, recorda la Victòria. Si et feia riure i et feia sentir especial, penso jo. "No passa res. Ja us vaig dir que tot just ens estàvem coneixent", remarca ella. Però no ens enganya: la mirada fugissera, el somriure forçat, el gest d’agafar la bossa, aixecar-se i dir que surt a fumar. Sortim rere seu. Ens passem el paquet de tabac i encenem totes una cigarreta. Esperem sense dir res.

"En realitat potser tampoc cal posar-lo a la llista de la metamorfosi inversa", comença. "Jo no vaig preguntar mai res, donava per fet que tots dos estàvem allà mateix. Però resulta que té nòvia oficial". Quèèèè? Volem detalls, Júlia! No en sabies res de res? Com que t’ho va dir un dia mentre preníeu una cervesa? De veritat et va deixar anar que tenia nòvia al mig de la conversa? I es va quedar tan ample? I tu què vas fer? "Em vaig quedar tan morta que no vaig fer res. Em vaig quedar somrient i escoltant mentre parlava d’ella". Noooooooo, Júlia! No et vas aixecar i vas marxar? No li vas llençar la birra a sobre? Et vas quedar allà aguantant el tipus? Baixa els ulls, fa una calada i mormola: "I encara vam fotre un clau. Ja ho sé, no em renyeu. Soc idiota". No, carinyo, tu no ets idiota. L’idiota és ell. I sí, i tant que cal que el posem a la llista dels capullos! "Ara ja estic bé, però l’endemà vaig plorar molt", diu la Júlia. T’havies ben il·lusionat amb aquest home, eh? "Sí", admet, mentre encén una altra cigarreta. S’aclareix la gola, es tira la melena enrere i diu: "M’havia arribat a plantejar deixar els meus altres amants… per sort no ho vaig fer!" Dona previsora val per tres, exclama la Victòria. Si vols li podem fer vudú, suggereix la Mila. Ja compadeixo la nòvia, dic jo. La Júlia ara ja somriu obertament. "Anna, aquesta vegada també en faràs un article? Perquè estaria bé que sabés que, si no se li aixeca, és perquè li hem clavat una agulla a l’entrecuix". Doncs això: informat queda.

Subscriu-te per seguir llegint