Entre la Play 5 i el canvi de sexe

És un consol que la futura Llei Trans de Catalunya prevegi que, si els pares discrepen de la decisió del fill de transformar-se en filla (o a l’inrevés), vagi a casa un mediador a posar pau, és a dir, a explicar als papàs que el seu nen de 12 anys és prou madur per al que sigui, fins i tot per a iniciar un tractament mèdic de canvi de sexe. És un consol perquè, a banda dels canvis de sexe dels fills, tema que es tracta diàriament en totes les famílies durant l’esmorzar, el mediador podrà ser utilitzat per a resoldre altres problemes filials. Imagino que serà un funcionari preparat en tots els àmbits, no tot serà discutir sobre el sexe dels àngels o dels fills.

Amb l’Ernest de moment no tenim problemes sexuals, vull dir que als seus catorze anys el xaval s’ha obstinat a continuar sent home, fins i tot comença a sortir-li bigotet, a veure si haurà de venir un mediador a afaitar-li, que per més que li ho insisteixo no hi ha manera. Com dic, de moment no vol ser nena, tot es veurà, però existeixen altres discrepàncies de no menor calat. Un exemple: s’ha obstinat que li regalem la Play 5 i, en canvi, la seva mare i un servidor -encara que jo a penes pinto res- opinem que amb la Play 4 que té des de fa només un any, va que xuta. Fa poc temps, la discussió hauria acabat aquí, amb un cop de puny en la taula (de la seva mare, no meu), però el noi ha sentit a la tele que ja no són els pares els qui tenen l’última paraula, com fins ara, sinó el Governet. Diu, a més d’una tirada, que un nen de 12 o 14 anys és una persona formada que sap el que li convé, allò que necessita i el que ha de tenir sota pena que la seva vida sigui un infern fins a la mort. Per a això hi ha el Governet, per a consentir-li, funció que fins al moment exercien les àvies.

-Que vingui un mediador, a veure què opina ell de les prestacions de la Play 5 i decideixi si me l’heu de comprar o no-, ens va deixar anar a l’hora de sopar.

Jo prefereixo canviar-lo de sexe, que ho paga la Seguretat Social i és més barat que comprar-li la Play 5, però ell s’obstina a seguir amb el mateix sexe amb què va venir al món, aquest noi és capaç del que sigui per aconseguir les últimes joguines tecnològiques del mercat. La seva mare està indecisa, d’una banda li fa mandra canviar el nom a l’Ernest -demanar cita prèvia en l’administració és un embolic-, i d’altra, dubta que valgui la pena gastar-nos 500 euros en la nova Play, que per postres es passa el dia jugant i aquest nen cada dia llegeix menys, potser si fos nena tornaria a agafar algun llibre. Necessitem urgentment el mediador, en aquesta família no es pot viure.

És només l’inici dels problemes. Aviat voldrà sortir de nit. A veure qui és el maco que l’hi nega, capaç és de cridar al mediador i explicar-li que coartem la seva llibertat, que amb catorze anys sap el que li convé i que, si vol sortir i emborratxar-se, hi té tot el dret.

- No els fa vergonya oprimir així el seu fill? Pretenen que la seva vida no tingui sentit? Apa, donin-li 100 euros i acomiadin-se d’ell fins demà, o els denuncio- ens amenaçarà l’íntegre funcionari.

De moment, tenim sort que treu bones notes. No vull ni pensar que ens citessin a l’escola per a comunicar-nos que no es relaciona amb ningú, que es sent desolat i que per això ho suspèn tot, ara que encara està permès suspendre.

- El psicòleg ha parlat amb ell, els haig de dir que el seu fill necessita la Play 5-, dirà el tutor.

- I si en lloc d’això el canviem de sexe?- respondré, en un últim intent desesperat.

Subscriu-te per seguir llegint