T'estic matant bojament

Passa inexorablement des de l’eclosió dels grans espectacles de masses. Portat per la curiositat o l’avorriment, una part del públic mira més la platea o el pati de butaques que l’escenari que, en teoria, és l’objecte inicial d’interès. El cinema i la televisió també ho escenifiquen així en les representacions operístiques i teatrals dels segles XIX i XX, en què una porció de l’aforament dirigeix un ull al prosceni i l’altre vigila el senyor del monocle i la dama del ventall que ocupen les llotges. Sempre trobarem una part del (diguem) respectable que, sense cap interès pel que passa a la tarima, troba la distracció d’esquena als protagonistes. Val també si l’assistència es produeix a través de les pantalles.

A alguna cosa d’això assistim durant la final del Benidorm Fest, tendència número u al costat de les seves derivades a la xarxa d’Elon Musk, que ha acabat representant una mena de mirall deformat de l’opinió pública. Sense importar-los massa si Nebulossa cantava Zorra o St. Pedro un bolero, una infanteria nombrosa i anònima va preferir centrar-se en el públic i en altres elements aliens al que s’hi dirimia: «En quin moment el Benidorm Fest s’ha convertit en l’orgull gai?»; «El porter del Benidorm Fest contant els homosexuals que entren al pavelló»; «Sembla que tots els homosexuals de Twitter estan veient Benidorm Fest»; «Els homosexuals saben divertir-se sempre. Gent inquieta»; «Vull demanar perdó perquè sóc hetero i vaig veure el Benidorm Fest. No sé com se’m va acudir fer aquesta barbaritat i també desconec com em vaig poder saltar els detectors homosexuals»; Benidorm Fest o associació d’homosexuals espanyols amb alopècia… per reflexionar».

No entenc bé què caldria reflexionar. La cascada d’homofòbia pot semblar anecdòtica. No ho és. Comentaris com els esmentats, tan inapropiats, tan anacrònics com inacceptables, per homòfobs, ni tan sols mereixen aquesta reflexió. Encara que molt nombrosos, és cert que aquests comentaris van quedar en minoria davant dels milions de reaccions a favor i en contra que va suscitar el festival (les cançons, els intèrprets, el vestuari, la posada en escena, els presentadors, la realització, el jurat , etcètera). Però en allò que potser convingui aturar-se un instant és en el voluminós nombre d’opinants que continuen parlant d’homosexualitat per legitimar la broma fàcil i xiuxiuejada en detriment dels que manifesten la seva orientació sexual. En molts casos serveix de coartada per a l’insult i sovint és l’avantsala de l’agressió.

Segons l’informe Estat de l’Odi 2023 de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, 280.000 persones han patit a Espanya agressions per la seva identitat sexual en els últims cinc anys. Entre 3,3 milions i 3,8 milions formen part del col·lectiu al nostre país. El 27,5% han estat discriminats i el 8,6% han patit agressions i violència física o sexual, amb prop d’un milió de persones assetjades o discriminades i unes 300.000 agredides. En el cas de la població escolar, la més vulnerable, un 60% de la comunitat LGTBI assegura haver patit assetjament a col·legis o instituts. Un altre informe, «Evolució dels Delictes d’Odi a Espanya», del Ministeri de l’Interior, revela un increment del 67,63% als atacs lligats a l’orientació sexual.

Qui diu Benidorm Fest diu els Goya. Aquest article s’ha escrit abans de la cerimònia, però ja els vaticino que el lobby homòfob no deixarà passar l’oportunitat d’abocar la seva dosi habitual de bilis i menyspreu. Una de les pel·lícules nominades, Te estoy amando locamente, candidata a cinc premis, narra els inicis del moviment LGTBI a la Sevilla de la Transició. Batudes, pallisses, detencions il·legals, presó, el dit acusador dels veïns, les pintades als aparadors, el rebuig familiar o la negativa de molts despatxos d’advocats a defensar els que transgredien la llei de ganduls i malejants i la de perillositat social eren moneda comuna a l’època en què s’ambienta la pel·lícula.

Fa gairebé 50 anys. L’homosexualitat va deixar d’estar catalogada com a malaltia mental el 1990. Fins a l’any anterior, a Espanya era escàndol públic. Queden lluny les batudes i les penes de presó, encara que persisteixen els dits acusadors. A Espanya encara es recorda l’assassinat a la Corunya del jove Samuel Luiz el 2021. Convé recordar-ho. Al proper Benidorm Fest o a qualsevol altre esdeveniment. L’important passa a l’escenari, poques vegades a les localitats de pista o al pati de butaques.