Ciutats sense projecte

Fa uns dies, vaig preguntar a un seguit de professionals que treballen als gabinets de diferents governs municipals si em podien dir quin era el projecte del govern de la seva ciutat. Es va fer el silenci sepulcral. Si traslladéssim la mateixa pregunta a molts alcaldes sobre el seu projecte ens trobaríem la mateixa resposta o bé un parell o tres de llocs comuns, d’obvietats que no porten enlloc i que, sens dubte, no tenen res a a veure amb un projecte de futur real per a la ciutat.

Podem afirmar sense por d’equivocar-nos que la majoria de governs municipals no tenen un projecte de futur sobre cap a on ha d’anar el seu municipi. Com a molt tenen algunes actuacions previstes, o alguna iniciativa que els ha caigut del cel, però aquestes o altres actuacions no s’emmarquen en cap projecte creïble que tingui sentit i que faci que la ciutat avanci.

És més, no es tracta de comprovar si hi ha algun full de ruta darrera de cada alcalde o alcaldessa. Només pregunteu-vos com a veïns del vostre municipi si sabeu cap a on vol portar la ciutat el vostre govern. I si sabeu verbalitzar-lo. Normalment, si no ho sabeu, és que no hi ha projecte.

Aquesta manca de projecte, aquest anar tirant, no és exclusiu dels nous temps i també era habitual en els governs de fa 20 o 30 anys. El problema és que ens recordem sobretot d’aquells governs que sí que ho tenien clar i que van ser capaços de transformar les seves ciutats. Però no deixaven de ser una minoria, com en l’actualitat.

Si el fet de no tenir projecte no tingués conseqüències, doncs no seria res remarcable, el problema és que no tenir projecte es paga. A mitjà i llarg termini, però es paga. I car.

Si les conseqüències fossin immediates en la davallada de la ciutat, tots els governs intentarien tenir projecte però com que els resultats es veuen a mitjà i llarg termini, no hi ha un incentiu prou important perquè tots els governs es posin les piles.

Però per què és tan important tenir projecte?

Doncs perquè les ciutats han de tenir horitzons, han de saber què volen ser d’aquí a quinze o vint anys, han de saber quines són les seves apostes de futur. Sense rumb, sense un projecte clar que guiï l’acció de govern, les ciutats deambulen sense rumb i, inevitablement, perden oportunitats.

La millor manera de saber si una ciutat té rumb o no, és a través de l’obra de govern.

De fet, la gran pregunta és per què els governs fan el que fan. És a dir, quina lògica tenen les seves actuacions i si aquestes s’emmarquen en algun objectiu a mitjà termini. I estic parlant d’objectius reals més enllà dels llocs comuns que no volen dir res i no porten enlloc, tipus: millorar la vida de la gent, dinamitzar l’economia local, etc.

Per què fan aquestes inversions i no unes altres? Quina lògica té aquesta proposta? Són algunes de les preguntes que de ben segur no tenen una resposta clara. Potser es fan perquè ho demanden alguns veïns, perquè altres municipis ho fan o perquè ho hagi decidit el cap d’àrea o tècnic municipal corresponent. D’aquí que ens trobem que cada municipi té un polígon industrial, cada poble un pavelló esportiu, cada ciutat un viver d’empreses, cada poble el seu festival d’estiu i fins i tot cada municipis el seus horts urbans, encara que sigui rural i estigui envoltat d’horts tradicionals. No costa gaire veure que això no va gaire enlloc.

Els governs, com diria en Mariano Rajoy, «hacen cosas», la clau és saber si aquestes tenen algun sentit o no deixen de ser un popurri dels motius que hem comentat.

El projecte és important per repensar el municipi i fer una aposta de futur. Els governs no només tenen la responsabilitat de gestionar la ciutat i fer que els serveis funcionin, de fet, això, ja ho poden fer els propis treballadors municipals. Una de les principals obligacions d’un govern és treballar per a què els veïns del municipi tinguin un futur millor, amb més oportunitats. I això passa per tenir un projecte, una estratègia de futur i estar disposats a competir.

No hauria de ser possible governar sense projecte.

Però si molts governs ho fan és perquè els ciutadans els ho deixen fer. Molts alcaldes guanyen les eleccions folgadament encara que no hi hagi projecte al darrere. És el mateix que pot passar en un club esportiu. La diferència és que en un equip de futbol, per exemple, si no hi ha projecte, els mals resultats són inevitables i, per tant, és molt difícil sortir-te’n. Aquest any, a nivell esportiu, tenim exemples molt propers de com fer les coses bé i de com tirar sense projecte cap a l’abisme.

A nivell municipal, no hi ha resultats, no s’avalua, es va tirant. Però la realitat és inexorable i la decadència més tard o més d’hora està servida. No serà immediat, però les cartes ja estan tirades.

No fa ni un any que s’han configurat els nous governs i encara hi ha temps per treballar un projecte de futur. De fet, el mandat ja ha avançat prou per veure si hi ha un full de ruta darrere el govern o l’anar tirant serà l’ordre del dia. Totes les ciutats necessiten projectes, tots els governs n’han de tenir. Encara hi són a temps. O això, o d’aquí a set o vuit anys ens preguntarem: què ens ha passat?

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint