Una corrua de tractors

Una de les paraules que més sovintegen en els mitjans de comunicació és polarització, l’etern i irreconciliable duel de les dues espanyes, la blava i la roja, abrivades pel polvorí de l’amnistia, una paraula, la polarització, que si es descuida s’asseurà a la banqueta per la sortida en el terreny de joc de la paraula, tractorada, que indica una corrua de tractors, però no un tractor darrere l’altre sense més com si per casualitat s’haguessin trobat, sinó amb una intencionalitat, la reivindicació, la protesta, la catarsi d’un cabreig, sí, un tractor serveix per llaurar, serveix per transportar fems, però també serveixen si s’escau per planxar un cotxe de la policia, impedir la lliure circulació per autopistes o carreteres o per escampar els fems en llocs on es pugui ofendre pituïtàries sensibles. Un tractor per la seva musculatura intimida, un motiu de pes pel qual la pagesia l’ha tret a passejar per l’asfalt perquè creu que se li ha pres el pèl durant molt de temps, i crec que de raó en tenen de sobres perquè prendre el pèl és l’especialitat de la casa, de totes les administracions, unes més que altres per descomptat, unes administracions que compten amb un recurs infal·lible per tocar el voraviu als ciutadans, la burocràcia, que segons Kafka és l’estela que deixa la desintegració del progrés, una burocràcia, les coses com siguin, que dona de menjar a molta gent, cada finestreta és un regne de taifes que ignora el negociat dels altres regnes de taifes, qui treu el nas per la finestreta li encanta veure una fila que fa goig, i si una cosa l’omple de felicitat és examinar un formulari i dir a qui creu que per fi ho ha aconseguit, ho sento, s’ha oblidat el grup sanguini, una burocràcia que en el cas de la pagesia s’infiltra en les ajudes promeses, en la competència de les importacions, en la cadena alimentària, en la sequera...

La queixa és la víscera cardíaca de la democràcia i la Constitució l’empara, una altra cosa és que et facin cas o que es creï una comissió, però què passa quan exercir un dret com ara el de protesta dels pagesos, arramba contra un altre dret com ara el de la lliure circulació per tot el territori espanyol, també considerat dret fonamental? Arrambar vol dir aplegar coses contra un mur o una vorera per deixar el pas lliure, i arrambatge, segons el diccionari, vol dir el dret d’edificar vora de la casa veïna servint-se d’una de les parets d’aquesta. La tractorada va ser molt benvinguda pels carrers de Barcelona, pocs vianants per no dir cap havien vist tants tractors plegats si és que alguns d’ells n’havien vist algun, els més entusiastes es feien selfies o els aplaudien i als pagesos els confortava la solidaritat de la gent de ciutat, ara bé, els que quedaren col·lapsats a l’asfalt, transportistes, automobilistes, molts d’ells pretenien anar a la feina o al metge, la vida dels quals podia ser tant o més endimoniada que la de la pagesia, també els aplaudiren? No existeix un VAR com en el futbol que dirimeixi en els conflictes de drets, quasi bé sempre la balança s’inclina pel pes dels fets consumats, i deu n’hi do quant pesa la roda d’un tractor! Per més motius de queixa que tingui la pagesia no hauria de tirar fems, en sentit figurat, és clar, sobre la gent que no té cap culpa de que no se li faci cas, la raó no dona màniga ampla per trepitjar els drets dels qui es troben en una situació de feblesa, no m’imagino els automobilistes tallant l’autopista com a protesta perquè una tractorada els ha impedit circular. Una altra accepció de la paraula arrambatge és la quantitat que s’ha de pagar a l’afectat per exercir el dret d’aprofitar la seva paret.

Subscriu-te per seguir llegint