En defensa de la política

Des de l’adolescència he dedicat una bona quantitat d’hores de la meva vida a la política. És cert que sempre he seguit el consell de la meva mare que em deia –fill, no posis tots els ous a la mateixa panera. És a dir, n’he dedicat més a la meva vida professional i familiar. Mirant enrere ha estat un encert seguir aquests consell i si us soc sincer, la meva feina i la família m’han donat moltes més alegries. Ara bé, la política, el servei a la comunitat de la qual formes part, m’ha fet en bona part la persona que soc. I la brúixola de les meves conviccions continuen assenyalant en la mateixa direcció.

Estimo la política i la valoro, possiblement perquè d’adolescent era prohibit fer-ne. M’explicaré, en una dictadura es fa política, sí, però en una sola direcció la que marca el dictador i la seva cort. La política, en democràcia, és una altra cosa. N’havia sentit parlar als avis d’aquell temps d’abans de «la guerra» i lector reconsagrat –com he estat tota la vida– cercava tota mena d’informació que el règim em furtava. La lluita clandestina fou l’escola i el «Partit», així anomenava tothom al PSUC, un espai de llibertat. La mort del dictador, la lluita democràtica en la transició, les primeres eleccions, marcaren una època... quan teníem vint anys. I manllevant una frase de Teresa Pàmies, de nou «érem capitans».

Amb els anys t’adones que els somnis ho són perquè mai esdevenen realitat. La democràcia real és imperfecta, tant com ho som els humans, sí, però sobretot perquè no abasta més que una petita part de la presa de decisions. El sufragi universal, que tant ha costat aconseguir, permet fer millors lleis i aconseguir que els governants no es perpetuïn en el poder, però àmplies instàncies de poder li són impermeables. Ara bé, aquells que dominen aquests àmbits sempre tenen la por de perdre influència i malden per controlar el poder polític, a voltes amb corrupció, a voltes amb violència.

El fet de desprestigiar la política i els polítics, fer-los febles, no és només la reacció a la mala política i als mals polítics, que n’hi ha, és també una forma de debilitar un dels pocs instruments que té la ciutadania per a protegir-se dels poderosos i fer canvis, a vegades importants i més sovint tímids, per a viure millor. Comprar, ridiculitzar, destruir... si cal al polític és més o menys fàcil en funció del pes, del compromís, de la vigilància que tingui la ciutadania. Del seu compromís democràtic.

Per tot això és tan important que defensem les institucions democràtiques que tant ens ha costat reconquerir, perquè més d’una vegada les hem perdut... I les podríem tornar a perdre. I això no treu ni un bri el dret a criticar el que considerem mal fet, segons la nostra opinió. Però també cal ser capaços de fer un pas endavant, associant-te amb aquells que més tens en comú. Formar part d’una associació, un sindicat, un partit... per millorar la teva ciutat i la teva nació, són eines bàsiques per enfortir drets i impedir retrocessos. Això és el que reivindico en defensa de la política.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint