Vaga de fam per la pau a Palestina

En el període 2005-2023 (fins al primer trimestre), segons els informes disponibles de la Secretaria d’Estat de Comerç espanyol, les exportacions d’armes espanyoles a Israel han estat les següents: a) exportacions autoritzades de material de defensa: 181 milions d’euros; b) exportacions de material de defensa: 30 milions d’euros; c) exportacions de material de doble ús : 45 milions d’euros. No sabem què va passar al segon trimestre de l’any passat; si confiem en les pròpies declaracions del ministeri des del passat 7-X no s’han fet més exportacions d’armes a Israel. Però tot indica que les importacions de material de defensa no s’han paralitzat. En plena guerra entre el novembre del 2023 i el gener del 2024 s’han formalitzat contractes amb empreses militars israelianes per valor de 820 milions d’euros, de les quals cal destacar el contracte de subministrament del sistema de llançacoets d’altra mobilitat valorat en 576 milions d’euros a l’empresa Escribano-Expal (en consorci amb la israeliana Elbit System). 

La campanya per posar fi al comerç d’armes amb Israel compta amb més de 375 organitzacions espanyoles, entre elles, la Confederació Sindical de Comissions Obreres, la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament i la Confederació Estatal d’Associacions de Veïnes. Segons l’enquesta pública YouGov, el 78% dels espanyols estan d’acord amb la fi del comerç d’armes amb Israel; el 88% dels votants del Partit Socialista desitgen que es posi fi al comerç d’armes amb Israel.

La fi del comerç d’armes amb Israel és el que van demanar des de l’1 de febrer amb una vaga de fam tres activistes catalans com són Gabriela Serra, Llum Mascaray i Martí Olivella; cf <www.vagadefamperpalestina.cat>. Una vaga de fam és fa per cercar complicitats amb persones que sintonitzin amb unes determinades demandes com la de contribuir en un determinat posicionament del govern espanyol davant de la guerra a Palestina. I a fe que n’han trobat! Només cal consultar la xarxa. Ara bé, també ha servit perquè cadascú prengués posicions: els mitjans catalans audiovisuals i de paper més aviat han tirat pilotes fora a excepció de dos honroses excepcions com són Xavier Grasset al 3/24 i Jordi Panyella a El Punt Avui. El conflicte Israel-Hamas arrossega massa interessos perquè els grans mitjans s’arrenglerin a un bàndol o a un altre, vist que cap dels dos té les mans immaculades. Ara no es poden tancar els ulls als 25.000 morts de la Franja de Gaza. Els vaguistes i el seu equip de suport, a Migra Studium, han organitzat xerrades, campanyes, objeccions fiscals i els primers dies es veu que era un pujar i baixar de gent.

Vaig anar-los a visitar el 12è dia del seu dejuni voluntari. M’informaren a baix que aquell dia hi havia anat en Junqueras. Les visites també tracen ratlles vermelles. En els deu primers dies, ningú del PSC. Em van venir a buscar amb silenci. Però la sala d’estar no era cap hospital; em va fer més l’efecte d’una sala de màquines, on gent de suport, amb un ordinador, feia llistats i mantenia els fils de l’acció. Em diuen que en Martí, a qui més conec, descansa una estona. «Ja m’espero...». Hi ha la Llum i entra i surt la Gabriela. Em vaig fer una foto amb la Llum, que mai no n’havia fet cap, d’experiència d’aquestes. El meu nom els sona. «Vostè és el de la biografia de Xirinacs?» «Sí.» M’expliquen que havien programat la vaga perquè durés deu dies. Resulta que en Martí, no descansava. Acabava no sé què a un altre ordinador. És un home ja jubilat, amb barba blanca i durícies a l’ànima de totes seves lluites en que ha participat, des de molt jove, quan va fer objecció de consciència al servei militar i va ser dels empresonats a Figueres (tanmateix, aconseguiren la voluntarietat del servei!). Em va rebre efusivament, em confessà que mentre els metges li diguessin que tenia bé les constants pensava seguir. M’assabentà de la sortida a Fragmenta del llibre Entre els déus i el no-res, de Jordi Corominas, una àmplia síntesi sobre les creences, i me’n va llegir un fragment. Encara va tenir humor de mostrar-me la sala d’exposicions de Migra Studium. «Espero que amb mi hagis actuat d’excepció. Us heu de reservar i no podeu rebre tothom a totes hores». «Ara ja ho hem restringit a dues hores a la tarda...»

Demanaven adhesions i enviar un allau de cartes al ministre d’Afers Exteriors José Manuel Albares Bueno amb correu normal, certificat o burofax (Plaza del marqués de Salamanca, núm. 8.- 28006-Madrid). Ja ho havia fet.

Em van donar el Manifest. Hi sol·licitaven que el govern espanyol posés fi al comerç d’armes amb Israel i donés suport a la denúncia de Sud-àfrica contra el govern de Jerusalem pel genocidi de Gaza davant la Cort Internacional de Justícia de l’ONU. El primer punt, a banda de ser un imperatiu moral, és una obligació legal atès que el marc jurídic espanyol prohibeix la venda d’armes a països en conflicte o que vulnerin greument els Drets Humans. També demanaven al Parlament de Catalunya que aprovés ben aviat la proposta de resolució de suport a aquesta denúncia de Sud-àfrica. Eren mesures evidents perquè Espanya pogués exercir més pressió per aconseguir un alto al foc permanent i la llibertat de totes les persones preses o captives, com a base per a una sortida justa i negociada del conflicte. Escrivien: «Entenem que el nostre és un petit gest [...] S’adreça a la consciència de la ciutadania, de les organitzacions, dels partits, dels parlaments, dels governs... perquè cadascú, des de les seves possibilitats i responsabilitats, contribueixi a aturar les guerres, les morts i la destrucció; a aturar l’espiral de por, dolor, trauma, ràbia i violència; a crear les condicions per una vida digna, amb seguretat, respecte i reconeixement de les necessitats de pertinença de les diferents comunitats humanes».

La vaga va acabar el 16 de febrer amb una roda de premsa en la qual els vaguistes van valorar la seva acció després del ritual de trencar-la, acompanyats de representants de la comunitat jesuïta que els havia acollit i també de la comunitat palestina a Barcelona i, rere les preguntes dels periodistes, es van traslladar a la Plaça de Sant Jaume per compartir al carrer Cançons de dol per Gaza amb un grup de dones palestines.

Subscriu-te per seguir llegint