Opinió

Una falta a cada cantonada

Posar un anunci a la marquesina d’una parada d’autobús, just a la sortida d’un hospital, no és mala idea, perquè si una cosa tenen els que n’han sortit il·lesos és temps, encara que sigui afegit. Però encara ho és menys si la propaganda té a veure amb les cures. El cartell, però, no és apte per a taquicàrdics de mena perquè, amb només mirar-lo, els podria tornar a enviar de pet al box d’urgències. I és que l’anunciant fa bandera d’oferir un servei, especifica, de «máxima qualitat». Podria ser un oblit ortogràfic d’aquells puntuals, per les presses, per haver-se cregut el traductor. Però el més alarmant és que de les desenes d’ulls que deuen haver revisat l’anunci una vegada i una altra -des de la direcció de l’empresa que s’anuncia fins a l’impressor, passant pel dissenyador gràfic o a tot estirar el que li va tocar entaforar-lo dins la vitrina, que al cap i a la fi no en tenia cap culpa- ningú ha estat capaç de veure que «máxima» s’escriu, ara, des de tota la vida i pels segles dels segles, amb accent obert. O, dit d’una altra manera, cap a l’altre costat.

Aquest, però, no és un cas aïllat. Hi ha faltes d’ortografia a cada cantonada. A les cartes de les cafeteries a tocar de la universitat, als exàmens i, per què amagar-ho, als mitjans de comunicació.

Però hi ha moltes altres maneres de pervertir el català. Massa sovint, sentint de fons el concurs musical Eufòria de TV3, un s’ha de posar les mans al cap amb les tones de barbarismes que hi aboquen tant concursants com presentadors, sense parlar de la fonètica estrambòtica que ho amaneix (i no, això no va d’accents). El producte, que aplaudeixo que hagi servit per acostar (i sovint enganxar) al públic jove als continguts en català, hauria de predicar amb l’exemple i fer, com a mínim, un ús responsable del català. Però ara, sembla que la moda sigui parlar malament. I les formacions que han irromput en els darrers mesos en l’escena musical catalana, que podrien ser un bon altaveu de masses per a fer pedagogia, només fan que evidenciar que deu ser millor pervertir el català abans que deixar-lo morir de gana.

Subscriu-te per seguir llegint