Biodramina per als pares d’alumnes

Com que no saben de quina manera arreglar els grans problemes de fons del sistema educatiu, les successives conselleries d’Ensenyament maregen els pares amb canvis al calendari i els horaris. La darrera novetat consisteix en estudiar si tota la secundària ha de fer classe a la tarda, tant la concertada, que ja ho fa, com la pública, on la jornada intensiva és majoritària. Això, pel que fa als horaris. Pel que fa al calendari, el tradicional inici de curs l’endemà de la Diada es va avançar fa dos anys fins el 5 de setembre, no sense rebombori; l’any passat es va passar al dia 6, i aquest any serà el dia 9. Potser per aquest camí tornarem on havíem estat. Un país seriós hauria de gravar en pedra aquestes referències en lloc de bellugar-les cada dos per tres; així les famílies poden fer plans amb seguretat. La vida ja té prou incerteses per afegir-ne d’innecessàries i capcioses. Res no és etern, però una cosa és canviar el que calgui quan calgui, amb temps i després d’un debat tranquil i seriós, i una altra no saber de quin mal morirem l’any que ve. Una governació madura i respectuosa amb els ciutadans fixaria els calendaris escolars en una llei sòlida i amb una fórmula inequívoca. Com les eleccions al president dels Estats Units, que se celebren cada quatre anys el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, plogui, nevi o estigui en curs una guerra mundial –va succeir a les del 7 de novembre de 1944. Tant se val si diem que el curs comença el primer dia o el tercer dilluns de setembre, i si acaba el darrer dia o el tercer divendres de juny; l’important és que les famílies sàpiguen quins seran els dies lectius durant tota la vida escolar dels seus fills. De la mateixa manera, han de saber si faran cinc o sis hores de classe, en jornada intensiva o partida, des d’infantil fins el final de la secundària. Qüestions tan importants com triar una feina i negociar-ne les condicions depenen d’aquestes certeses. Però ja se sap que el nostre destí és el dels titelles moguts pels capricis dels titellaires.

Subscriu-te per seguir llegint