Un aplaudiment a la Inspecció de Treball i Seguretat Social

En la meva activitat docent a la Universitat de Girona durant quinze anys, del 1992 al 2007, vaig tenir oportunitat de conèixer la bona actuació professional de les i els integrants de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de la demarcació territorial esmentada.

També va tenir la Universitat la sort de poder contractar, com a professorat associat, alguna dels seus integrants, com va ser el cas de la Inspectora Mercedes Martínez Aso, que es va animar a elaborar la seva tesi doctoral i que, després de diversos anys d’intens treball que combinava amb la seva activitat professional principal, va veure la llum el 22 de juliol del 2013, titulada «L’eficàcia de la protecció del dret a la seguretat i la salut en el treball dels treballadors estrangers» i que va merèixer la màxima qualificació de la comissió encarregada de jutjar-la, amb evident satisfacció per part meva per haver-la codirigit, juntament amb el professor Ferran Camas Roda.

Si faig aquesta referència històrica, que també ha d’incloure per descomptat més integrants de la ITSS que van col·laborar moltes vegades amb la UdG mitjançant conferències i recepció de l’alumnat de la Facultat, primer de Ciències Jurídiques i després de Dret, a la seva seu per explicar-los la seva activitat i animar-los que preparessin oposicions, i que van tenir èxit ja que, per citar un exemple ben concret, l’actual cap de la Inspecció Territorial de Treball de la Generalitat, Laura Freixas Arnay, va ser alumna durant la meva presència a la UdG, és perquè la molt recent sentència dictada pel Jutjat social núm. 3 de Girona el 19 de febrer, és un exemple molt clar d’aquest bon treball professional que vaig conèixer al seu moment i que no hi ha dubte que segueix existint.

La raó de ser d’aquesta afirmació, per dir-ho en termes jurídics, està «degudament fonamentada», i per descomptat no és només fruit de l’amistat, ja que la lectura de la sentència posa de manifest l’intens treball desenvolupat per poder conèixer jurídicament quin era l’autèntica relació professional dels repartidors de l’empresa Glovo App23 SL amb aquesta, el posterior aixecament de les actes d’infracció pertinents per falta d’alta i cotització a la Seguretat Social durant gairebé dos anys i mig, que va portar a la presentació de demanda d’ofici per la Tresoreria Territorial de la Seguretat Social perquè es declarés pel Jutjat la laboralitat de la relació que vinculava 191 repartidors amb l’empresa, i que així confirma la sentència, que segueix amb tota fidelitat la dictada pel Tribunal Suprem el 25 de setembre de 2020 i va construint la seva fonamentació a partir, primer, dels fets provats recollits a les actes de la Inspecció i que no van ser desvirtuats per l’empresa, i a continuació, per l’examen de les notes definidores de l’existència d’una relació contractual laboral i com totes es donen, què van mantenir durant el període en què es van dur a terme les actuacions de la Inspecció.

La sentència va donant resposta a les al·legacions de la part demandada fins a arribar a la desestimació i la consegüent acceptació de la tesi de la part demandant de laboralitat de les relacions de treball dels 191 repartidors durant el període objecte de les actuacions de la ITSS, que era, com he dit, la petició formulada a la demanda presentada per la Tresoreria Territorial de la Seguretat Social.

Realitza un bon i meritori esforç argumental el jutjador, sempre prenent com a punt de referència la sentència del TS de 25 de setembre de 2020, en una línia expositiva també molt semblant a la d’altres resolucions judicials dictades per jutjats socials i sales del Social de diferents tribunals superiors de justícia. El jutjador transcriu molt àmpliament aquesta sentència, com a pas previ a l’examen més doctrinal, si bé basat igualment en criteris jurisprudencials, de la concurrència o no de les notes que defineixen l’existència d’un contracte de treball, i així ho reconeix en afirmar que aquest examen ha d’atendre tant el que disposa l’Estatut dels treballadors com la jurisprudència del TS.

Desconec si l’empresa recorrerà la sentència, tot i que ja hi hagi una jurisprudència més que consolidada del Tribunal Suprem des de la sentència abans referenciada, però això, en el cas que passi, no mereix ara més importància per part meva ja que allò que volia subratllar a l’inici de la meva exposició és com el rigorós treball de bones i bons professionals acaba donant, gairebé sempre, els seus fruits.

Subscriu-te per seguir llegint