Manca personal per ocupar les vacants de feina?

El 15 de març, l’Oficina Estadística de la Unió Europea, Eurostat, publicava les dades de taxa de vacants d’ocupació a la zona euro i a la UE del 4rt trimestre del 2023, que era del 2,7 i 2,5% respectivament. Per a Espanya, l’Institut Nacional d’Estadística publicava el 18 de desembre de l’any passat que el nombre de vacants era de 139.314 el quart trimestre, 1.203 menys que el mateix trimestre de l’any anterior. Les comunitats amb més vacants van ser Comunitat de Madrid, Catalunya i Andalusia, i les que menys van ser Cantàbria, La Rioja i Extremadura. Per sectors d’activitat, és aclaparadora la dada de les vacants al sector serveis, 123.680 (88,8 %), sent mínim el nombre a la indústria (9.323, 6,7 %) i a la construcció (6.311, 4,8 %). El motiu també aclaparadorament majoritari pel qual no hi ha vacants, és «no necessitar cap treballador més» (93,0 %, amb molt poca diferència per sectors), seguida a moltíssima distància pel «elevat cost de contractació» (3,9 %, amb la dada més elevada en construcció, 5,1 %) i «altres» (3.1 %).

Mentrestant, a Espanya, per part d’alguns sectors empresarials, se segueix insistint en l’escassetat de mà d’obra i les dificultats per trobar personal treballador adequat a les ofertes de feina. L’Informe de CEPYME «El repte de les vacants a Espanya» aporta àmplies dades sobre això, i entre les causes inclou «pautes demogràfiques, canvis culturals i socials, i qüestions educatives i de formació, entre altres raons». Per contra, per part sindical, l’estudi de la UGT, «Gran dimissió? No, precarietat excloent», fa una lectura molt diferent, i amb una aportació molt àmplia i una molt àmplia anàlisi de dades estadístiques, conclou que «les dades desmenteixen en termes generals l’existència d’un problema significatiu en aquest aspecte a Espanya i, a més , ofereixen pistes sobre les arrels que posseeixen aquelles situacions en què sí que es pot constatar algun tipus de fricció a l’hora de trobar persones per cobrir determinades ocupacions, i que es concentren en tres factors: l’elevada precarietat laboral existent, la ineficàcia de les polítiques actives d’ocupació i les disfuncions en la interacció entre el model formatiu i el productiu, que afectarien especialment aquells sectors d’alt nivell tecnològic». A la mateixa data que la publicació de l’Informe d’UGT, es publicava l’elaborat per CCOO, «Anàlisi de les vacants laborals a Espanya», en què concloïa que «a Espanya no hi ha un problema de vacants o de mà d’obra qualificada sinó, per contra, d’infradesenvolupament del teixit empresarial que condemna el 29,2% dels assalariats i assalariades del sector privat a treballar en llocs de treball que requereixen una qualificació inferior a la que tenen».

El debat sobre la immigració i la necessitat de mà d’obra a la Unió Europea en general, i a Espanya s’ha revifat en els darrers mesos, a l’àmbit europeu a partir de la reunió tripartida de Val Duchesse celebrada el 31 de gener, i a Espanya amb anterioritat, en ampliar-se el catàleg d’ocupacions de difícil cobertura a determinats llocs de treball al sector de la construcció. En aquella reunió es va concloure que, si es vol impulsar la competitivitat de la UE, «es necessiten treballadors qualificats i feines de qualitat. L’escassetat de mà d’obra i de capacitats suposa un obstacle per a l’activitat de les empreses petites i mitjanes. Per això, hem de millorar les condicions de treball, atraure més persones al mercat laboral, facilitar el reconeixement de les qualificacions i integrar els treballadors procedents de l’estranger».

Però, hi ha personal qualificat? Potser en excés. Un altre cop hem d’anar a Eurostat, que ens indicava molt recentment que quant als ciutadans empleats de fora de la UE d’entre 20 i 64 anys amb un títol, el 39% estaven sobrequalificats el 2022, cosa que significa que estaven treballant en un lloc de treball de baixa o mitjana qualificació, per al qual no es requeria un títol. Això es compara amb el 32% dels ciutadans de la UE que viuen a un altre país de la UE i el 21% dels nacionals que viuen al seu propi país», i que entre els països de la UE, la taxa de sobrequalificació de ciutadans de fora de la UE «va ser més alta a Grècia (74%), Itàlia (68%) i Espanya (58%)».

En un document recent de la Comissió Europea, al bloc dedicat a examinar els factors claus de l’escassetat de mà d’obra, es destaca la importància que està adquirint el canvi demogràfic, «que redueix l’oferta laboral i augmenta la demanda de serveis», com ara l’assistència sanitària i les cures de llarga durada. Igualment, l’escassetat de personal qualificat es pot incrementar amb el creixement de l’ocupació a les transicions verda i digital.

I mentrestant, i concloc, l’economia espanyola continua creant ocupació i continua augmentant la població ocupada. Les preguntes que de moment queden a l’aire són: qui són els que ocupen els nous llocs de treball? Hi ha adequació entre el tipus de feina i la qualificació del personal que els ocupa? Segur que seguirà el debat.