El «canvi de cicle» a TV3

Recentment, i per ser més precís, el passat 28 de febrer, TV3 va emetre un reportatge especial sobre la sequera, al programa Sense Ficció, titulat Canvi de Cicle. Atès qui signava el reportatge, Núria Solé i Pere Bosch, ja em vaig fer una idea de per on anirien els trets, entre altres coses, perquè a Núria Solé ja li vinc seguint la «línía editorial» al programa Comarques que s’emet abans del TN migdia. Un programa al que pocs analistes i menys crítics i polítics d’esquerres, semblen donar importància, tot i que és un creador d’opinió important des de fa anys. Per una banda aquest programa magnifica i sobrerepresenta les comarques de l’interior, especialment les més allunyades, les rurals o menys poblades, fent quasi invisible el que passa a les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona, on hi ha més població i, atenció, més conflictes ambientals, i per l’altra el fil conductor que el travessa té un clar biaix conservacionista, fent passar sovint notícies o fets de medi natural, per medi ambient. I són molts anys! I això que el programa és generalista i no temàtic...

Però tornem al Sense Ficció. No poso en dubte la professionalitat d’aquests periodistes, el programa era com sempre de bona factura comunicacional, amè, interessant, i en algun moment brillant, però més enllà dels periodistes, hi ha una línia editorial, uns directors, assessors, que influeixen per tal que l’encàrrec o producte final sigui el que és, i no un altre.

Primera pregunta, perquè no es van triar periodistes ambientals per fer aquest programa? Com si no n’hi hagués i de bons? De la casa tenen Cori Calero, però de fora, i amb 40 anys d’experiència Santiago Vilanova, entre altres. De fet, abans que comencés el programa ja em jugava un sopar «que no parlarien de les causes concretes de la sequera» i no em refereixo al canvi climàtic global que és un recurs gastat al qual van a parar, actualment, ara, quasi tots els comunicadors de TV3.

Segona pregunta, per què no es va entrevistar a cap climatòleg d’aquí, com Javier Martin Vide?. Com si no en tinguéssim de bons. Semblaria com si la causa o les causes de la sequera fossin de tipus diví o fatalista i el canvi de cicle fos definitiu, amb un canvi climàtic irreversible i per tant com si no es pogués fer res ni a nivell de mitigació, ni d’adaptació, obviant les que són les polítiques ambientals més importants i urgents a nivell global i local.

D’alguna manera s’estava enviant el missatge, que la sequera és producte d’una mala gestió de l’aigua, que, certament és un factor, però no l’únic. Per dalt hi ha la causa o causes, les emissions de CO2 i l’emergència climàtica i per baix una nul·la (nova) cultura de l’aigua, que, curiosament era obviada també pel programa. Així es situaven al mig, navegant molt finament –insisteixo amb un programa amb la bona factura comunicacional i tècnica habitual–, obviant les dues arestes que més poden ajudar a fer pedagogia ambiental. Per cert, encara n’hi ha molts que confonen comunicar amb fer pedagogia.

Tercera pregunta, perquè no es va entrevistar a cap membre de la «Cimera Social de l’Aigua», de la qual fa poc feia crítica en aquesta columna, però que, tanmateix, segur que tindria coses a dir? O perquè no es va entrevistar els membres històrics o actuals, de la Fundación Nueva Cultura del Agua, l’entitat de referència a l’Estat espanyol, que fa més anys està treballant, assessorant i divulgant sobre aquests deures que tenim pendents a Catalunya?.

Hi podria haver més preguntes, però si les faig no tindria marge per qüestionar una coincidència més. Tot just acabat el programa, es va emetre novament el reportatge Negacionistes del canvi climàtic, un reportatge al que ja li vaig fer una bona crítica en aquest mateix diari.

Com si no n’haguéssim tingut prou, no volies cafè, doncs té, dues tasses. Aquest reportatge, ja antic, denuncia la manipulació que es va produir (en passat) i la compra de voluntats que va representar una gran campanya internacional per enganyar l’opinió pública durant molts anys, sobre la no gravetat del canvi climàtic, atribuint-lo a altres causes, etc. esbiaixant estudis i informes científics. Aquest seria, amb poques paraules, el fil conductor, amb entrevistes incloses.

Doncs bé, com és que TV3 el torna a emetre tot just després d’El canvi de cicle? Quina intenció oculta hi havia? Seguir utilitzant com espantaocells els negacionistes climàtics que, aquí i ara, no tenen responsabilitats polítiques i institucionals ni als governs, ni a les universitats, car si en tinguessin anirien al carrer?. Amagar, potser, els més perillosos avui, aquí i ara, a Catalunya, Barcelona, Girona i moltes localitats, com són els ajornadors o retardistes, segons com ho volem anomenar, que aquests darrers anys darrere multitud d’institucions, estan influint per tal que no es prenguin mesures dràstiques, sigui de mitigació, sigui d’adaptació?. O fent passar per ambientals, mesures de decorat natural o de rentat de verd?

Per acabar-ho d’adobar, les casualitats no venen soles, el tercer envit: només cinc dies després, el 3 de març, s’emet un programa 30 Minuts, amb el títol La sisena extinció, també producte de la casa, bona factura, etc. on en aquest cas s’utilitza la via preferida o alternativa, quan ja no tens recursos retardistes: el catastrofisme. I és sabut i repetit, que quan més catastrofisme, sense que simultàniament es mostrin bones pràctiques ambientals de mitigació i adaptació més la gent es tira enrere, desconnecta, etc. Felicitats TV3.

Subscriu-te per seguir llegint