Sant Josep

Abans de Joseps, Joans i ases, n’hi havia per totes les cases, però això ja ha passat a la història. Dimarts va ser Sant Josep, fins el 1979 el dinou de març estava marcat en vermell al calendari. Festa grossa i de precepte que marcava l’inici de la primavera. I, per descomptat la celebració del Dia del Pare.

Ara que el dia que toca és feiner la festa s’ha passat al diumenge. Des de sempre podem recordar els anuncis a la ràdio i la TV, sobretot dels grans magatzems, recomanant tota mena de regals. Jo tinc a la memòria l’any que el regal més popular va ser un Flaminaire-Car, que venia a ser un simple encenedor de gas, amb un imant per a fixar-lo al cotxe, en un època en què començàvem a tenir utilitari, els pares fumaven i no s’havia inventat l’encenedor elèctric als cotxes. També recordo que un any li vam regalar una ampolla de litre de colònia Varon Dandy, que, amb bon criteri, el meu pare mai no va arribar a esgotar i encara corre per algun armari de casa. (Hauria estat encara pitjor obsequiar-lo amb colònia Luky, que era molt més pudenta). En els nostres dies, als anuncis de regals s’hi ha afegit la publicitat de diversos sortejos Extra del Dia de Pare, als que no soc capaç de veure-li cap gràcia pels valors que transmeten. Per dir-ho clar: segur que no agraden al pare del publicitari que els ha creat.

No corren bons temps per a reivindicar gaire res que tingui a veure amb el gènere masculí. (Paro d’escriure i rumio uns moments, per si no serà polèmic afirmar que la paternitat és cosa d’homes). Abans de pensar-hi, sempre m’havia semblat irònic que el patró dels pares fos el fuster aquell del que l’Evangeli diu que feia de pare a Jesús, sense ser-ho. Però, ben mirat, la paternitat deu ser una decisió: Jo soc el teu pare. La paternitat s’exerceix. Hem de convenir que la intervenció biològica en la procreació per part dels homes és imprescindible, però mínima i, alguns cops inconscient. Ni de bon tros insinuo que les dones no estimin exactament igual als fills adoptius que als naturals. Amb una lectura atenta dels textos evangèlics podem adonar-nos que Sant Josep pren la decisió de ser pare i es converteix en el gran protector del nen i també la seva mare, la qual cosa el converteix en la quinta essència de la paternitat. En aquests temps confusos no sé si em caurà un xàfec per a afirmar que la paternitat és cosa d’homes. Feliç dia, papes. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint