Junts+Vivales i l’ordre dels factors

Per a demostrar que no és un egòlatra narcisista, el Vivales ha batejat al seu nou partit Junts+Puigdemont i no Puigdemont+Junts. A ser humil no hi ha qui el guanyi, les coses com siguin. Ganes de posar primer el seu nom ja en tenia, i raons no n’hi faltaven, que per això cada matí li pregunta al seu mirallet Toni Comín qui és el polític més gran de la història, i aquest li respon invariablement «Tu, Carles». Així i tot, en un acte de generositat que l’honora, es va avenir a anar en segon lloc.

-Ja que no sóc gens megalòman i em considero un més, accepto que el nou partit es digui Junts+Puigdemont, i això que la primera intenció era dir-ne Puigdemont i la seva Orquestra, com la d’en Glenn Miller. O Puigdemont i Trogloditas, com en Loquillo.

Feia temps que no es veia el cas d’un polític tan proper al poble que li posés el seu nom a la formació per la qual es presenta. L’últim va ser Jesús Gil, que va fundar el Grupo Independiente Liberal (GIL), és clar que amb un cognom de tres lletres la cosa no estava gaire complicada, en canvi, dient-se Puigdemont, un no té altra opció que oblidar-se d’acrònims. Segur que ho va intentar, no en va Jesús Gil és la font de la qual sembla beure en Puigdemont políticament, i fins i tot físicament si hem de fer cas de les seves últimes aparicions públiques, però va haver de rendir-se després de diversos intents.

-Ja ho tinc! Vota PUIGDEMONT: Partit Únicament Interessat a Guanyar Diners Enganyant Mesquins, amb Objectiu de No Treballar.

-Sincer ho és, Carles, però l’hi veig poc ganxo electoral.

Molt millor Junts+Puigdemont, que encara que el seu cognom vagi en segon lloc, està en singular, cosa que el destaca per sobre de la morralla que no té altre remei que admetre en el seu projecte. L’ideal seria que en el nou partit no hi hagués ningú més que ell, ja que a ningú més necessita per a mostrar al món la seva vàlua, però bé ha d’encarregar-se algú de les tasques administratives, d’intendència, de transport i fins i tot de neteja, que últimament la Casa de la Republiqueta està llardosa. Per a tot això hi ha JuntsxFerbulto, o com es diguin ara. Pel que respecta a qüestions estrictament polítiques, s’exercirà la democràcia pura, mostrant com d’avançada seria en aquest àmbit la Republiqueta catalana: davant qualsevol discrepància tindrà igual valor el vot dels dos subjectes del partit, Junts i el Vivales, i en cas d’empat a un, serà el mateix Vivales qui faci valer el seu vot de qualitat.

La megalomania exagerada sol ser símptoma de no estar gaire bé del terrat, per tant, algú podria pensar que en Puigdemont ha culminat la transició a líder mesiànic, que havia començat quan va adoptar el mateix emblema de Carlemany, fent-se dir KRLS en les xarxes socials. Es tracta de rumors infundats, ja ha quedat dit que col·locar el cognom en el nom del seu partit polític és una mostra de modèstia i senzillesa, una manera de dir «sense mi no sou res, però no m’agrada refregar-vos-ho per la cara, o no gaire». La prova de la seva esplèndida salut mental està en el fet que cap veí l’ha vist mai sortir a passejar vestit de Napoleó, i això malgrat viure a Waterloo, on passaria desapercebut. Si alguna vegada es disfressa del cors és de portes endins, per a admiració només dels seus íntims.

De tota manera, si encara hi és a temps, jo li recomanaria que el nom del flamant partit fos Junts+Vivales, que ja a penes ningú recorda qui va ser en Puigdemont, tot i que ell sabrà, potser es tracta d’això, que ningú recordi com els va enganyar a tots.

Subscriu-te per seguir llegint