Teoria de la mamella catalana

S’ha passat de discutir sobre la independència inassequible a fer-ho sobre el pacte fiscal inabastable. PSOE i PP no coincideixen en res excepte en el «no» rotund al concepte d’un finançament singular de Catalunya. La negativa absoluta obeeix a dues raons. La primera: Catalunya és la vaca lletera d’Espanya, la llet són els impostos que paguem els catalans, i el pinso, el farratge, és el finançament. La màquina central i centralista de l’Estat, concentrada a Madrid, es nodreix de la mamella catalana, igual que moltes de les altres autonomies. S’imposa l’interès compartit de no renunciar al doll generós. Tant se val que governin els uns o els altres: amb les coses de menjar no s’hi juga. L’altra raó de la negativa és el concepte de «singular». Pronunciar la paraula i saltar les alarmes és tot u. Finançament diferent per als catalans? Què s’han pensat? Si els deixem que controlin la màquina de munyir, es quedaran tot el que en raja i nosaltres ens haurem d’espavilar. Ho tenen tan interioritzat que de minvar la nostra aportació als seus comptes en diuen «prendre’ns el que és nostre». Els nostres diners són seus, això queda entès. Per a aquests defensors de la solidaritat per força, la singularitat és el primer pas en el camí de la independència, i això sí que no. El seu concepte de «lliures i iguals» vol dir «lliures per anar de copes i igualats per baix en drets». Al que vulgui destacar-se, cop de xapo. Com que de més verdes n’han madurat (indults i amnistia, posem per cas) no cal descartar que els catorze vots independentistes del Congrés forcin Pedro Sánchez a obrir aquesta carpeta, però llavors hem de fer memòria de la darrera gran revisió del sistema, en la qual es van modificar un munt de paràmetres, en aparença a favor de Catalunya, i la penyora indispensable va ser que el sistema s’estengués a les altres autonomies de règim comú. En el repartiment d’una mamella determinada, quan tothom hi guanya, ningú no hi guanya. El que dèiem: Singulars? Quines pretensions!

Subscriu-te per seguir llegint