Posi un Borbó a la seva boda

Quan em vaig casar, i això que no en fa ni sis anys, encara no es podien contractar els borbons per a adornar les noces. L’Almeida ha tingut més sort i n’ha pogut llogar a un parell o tres, això sí que ha sigut un casori i no el meu, que vam acabar tots ballant borratxos en una pista poliesportiva del barri. Si hagués tingut un Borbó a la boda, la meva senyora i jo ens hauríem marcat un vals, o si més no un xotis, com l’alcalde de Madrid, perquè veiés la reialesa que la plebs també sap ballar, i m’hauria estalviat la ressaca. Si ho arribo a saber, m’espero uns anys.

El que es va veure en el casament de l’Almeida va ser una bufetada als qui sostenen que la monarquia no serveix de res: se la pot llogar. Ignoro a quant estan els borbons actualment, en la web de la Casa Reial no consta, però imagino que no és el mateix llogar en Felip i la Letícia que a l’emèrit i un parell de les seves filles, com va fer l’Almeida. Dependrà de l’economia dels contraents, o de les seves famílies, si és que encara n’hi ha que es fan càrrec del casament dels nens. Aprofitant els aires de transparència que estan arribant a la monarquia, estaria bé fer públiques les tarifes, així cada espanyol en edat de merèixer sabrà a quin Borbó pot aspirar. Qui no pugui permetre’s els serveis d’un Joan Carles -a més de l’elevada tarifa, cal celebrar l’enllaç en un local adaptat- o una infanta, podrà permetre’s un Froilà o una Victòria Frederica, i qui no, algun cosí segon, hi ha borbons a l’abast de totes les butxaques. Fins i tot els que van deixar de ser-ho, com Marichalar i Urdangarín, no es perdrien l’ocasió de menjar de gorra i donarien un toc de prosàpia. Un Borbó mai no rebutja un tiberi, i si per postres el paguen, es planta allà encara que hagi d’anar acompanyat d’un paio que el sostingui, com el rei emèrit.

Les tarifes han d’especificar els extres que es paguen a part. No és el mateix assistir a la cerimònia, que prolongar la presència al sarau -tot i que cal reconèixer que els borbons difícilment es perdrien la festa-, igual que no és el mateix la mera presència que fer-se fotos amb els contraents, no diguem ja ballar -en cas que el Borbó contractat no estigui físicament impedit- amb la núvia. Que el Borbó sigui l’encarregat de tallar a trossos la corbata del nuvi al crit de «el meu regne per unes tisores» dependrà tant dels honoraris abonats com de la freqüència amb què el cambrer li reposi la copa de vi durant l’àpat.

Subscriu-te per seguir llegint