La puta i la Ramoneta

Arriba deu minuts tard. Els cabells, vermells, deixats anar. Mitges fines, que amb prou feines amaguen les cames escardalenques. Les botes se li enfilen per sota del genoll, però sense taló (ja és prou alta, penso). Em fa l’efecte que s’ha maquillat a correcuita. L’abric i un mocador de coll li tapen el vestidet estampat. Porta una bossa de tela, de color fúcsia, amb la frase «Hay mujeres con vagina y las hay con polla. ¡Supéralo!» Es disculpa pel retard. Després ens explicarà que ahir va sortir i que avui arrossega la ressaca: l’edat es nota pel temps que trigues a lliurar-te’n, diu. Es diu Violeta –«Vaiolet», diu ella–, i és la nostra guia d’una visita guiada per Barcelona: la putiruta, un recorregut des del segb le XVII fins a l’actualitat que ens porta a llocs on hi havia hagut bordells, que ens mostra algunes de les poques carasses que queden pels carerrons del Born i del Gòtic, que ens parla de la curiosa comunitat femenina que es va crear al monestir de les Egipcíaques, que ens descobreix la relació entre les processons de Setmana Santa i les prostitutes.

El grup –som més de vint– la seguim com xaiets, hipnotitzats per tot el que ens explica la Violet. Parla de pressa, tan de pressa que de vegades costa seguir-la. Té tantes coses per compartir que no se’n vol deixar cap. Perquè, a banda d’explicar-nos històries de prostíbuls, de mariners homosexuals i transvestits, de dones que només podien ser monges, esposes o bagasses, la Violet ens explica la seva història de puta trans. «No us puc parlar de les putes de Madrid, ni de les de Badalona, perquè no sé la seva situació: us puc parlar de les de Barcelona, les que conec», ens avisa. I remarca que tot allò que ens dirà no és la veritat, però sí que és la seva veritat. Reivindica la seva llibertat quan va decidir prostituir-se: «podia haver netejat escales, però vaig elegir fer de puta». Va exercir al «Campo» (no, no parlo de la Casa de la Pradera, parlo del Camp Nou, aclareix) i al carrer dels Robadors. Parla dels seus clients amb carinyo («Sabeu qui ens ajuda, a les putes? Els polítics? Les institucions? L’Església? No em feu riure! Els únics que ho fan són els nostres clients!») i exigeix que «persones que no tenen ni idea de què vol dir fer de puta» deixin de parlar en nom seu o de voler-les salvar. Té un discurs coherent, potent, ben raonat. Un a un, fa caure molts dels prejudicis que teníem tots sobre la prostitució. No pretén blanquejar-la, però ens en fa veure una part que no havíem ni imaginat.

Després de tres hores, acabem la visita a les Rambles, davant d’un portal on hi havia una coneguda casa de barrets. Mentre ens ho explica, arriba una veïna, que la mira amb disgust. «No sé per què vens a parlar de putes a casa meva. En aquesta escala també hi havia viscut un alcalde, podries explicar això», li diu a la Violet. Meravellós: tanquem la visita amb l’encarnació de la puta i la Ramoneta. Jo tinc clar amb quina em quedo.

Subscriu-te per seguir llegint