Opinió

Dani Cornellà/Sergi Cot

El Ter, un eix vital d’Ulldeter a l’Estartit

Cada gota d’aigua del riu Ter ha de servir per omplir la seva pròpia conca, d’Ulldeter fins a desembocar a l’Estartit a la mar Mediterrània, travessant pel Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. Una multitud de municipis, d’ecosistemes, espècies i persones. 

El 1966 s’inicia el transvasament del riu Ter cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i encara avui, cinquanta-vuit anys més tard amb governs del PSC, ERC, Comuns i Junts no s’ha solucionat aquesta problemàtica de sobreexplotació del riu i dels seus propis aqüífers, històricament contaminats per unes activitats intensives molt concretes, o pel propi desenvolupament turístic massiu i desmesurat de diverses zones del país. 

Tot i la constitució de la Taula i la firma de l’acord de la Taula del Ter el 2017, el cabal ecològic s’ha vulnerat sistemàticament i s’ha obviat que calien solucions ràpides davant la crisi climàtica i les afectacions que aquest produiria al nostre país. La realitat és que el riu continua patint un transvasament injustificable alhora que ja pateix les conseqüències de la greu crisi climàtica, una disminució considerable de pluges i unes sequeres cada vegada més llargues, intenses i severes. Aquests dos factors sumats estan matant literalment el riu, els aqüífers, la biodiversitat, l’agricultura i totes les activitats que històricament depenen del riu. 

Ara, fins i tot, s’han rebaixat els cabals ecològics del Ter, i també de la Muga, amb les greus afectacions que això està tenint i tindrà, però com que el punt quatre de l’acord de la taula permet fer-ho i un cop acabada la sequera ja es faran les inversions pal·liatives necessàries que seran proporcionals als impactes ambientals patits, doncs res, el govern ben tranquil veient com se’ns asseca i se’ns mor el riu davant nostre. 

No n’hi ha prou amb la reducció del transvasament aquests darrers anys, l’administració no pot estar satisfeta dient que els darrers anys només s’enduen 90 hm3 l’any i que anys enrere era molt més. El Ter no ha de pagar més el creixement insostenible de l’àrea metropolitana (turisme de masses, grans esdeveniments i poca inversió en millorar les xarxes i sistemes de reaprofitament). 

Apostem fermament per una nova cultura de l’aigua, amb què es gestioni la demanda i s’entengui que cal tenir uns aqüífers amb bones condicions i uns rius amb uns bons cabals ecològics per garantir aquest bé essencial, que cal restaurar els aqüífers contaminats i que l’aigua ha de ser pública i no pas un negoci. El Dret humà a l’aigua i al sanejament s’ha de preservar sota qualsevol circumstància, i més en temps de crisi climàtica i ecosocial. 

Per això, cal posar data ja a la finalització de l’espoli al Ter. El passat 7 de març, el Parlament de Catalunya va aprovar en sessió plenària una proposta de la CUP que instava el govern a establir un calendari màxim de cinc anys per aturar el transvasament del Ter a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 

Volem l’aigua del Ter per a la seva conca, l’aigua és un dret i l’hem de preservar. Defensar el territori és defensar el nostre present i futur.

Subscriu-te per seguir llegint