Els experts en trastorns del son coincideixen: "El canvi horari no té cap sentit"

Espanya és el país amb major consum d'hipnòtics, alguna cosa que està condicionat pels nostres horaris

EFE

Somnolència acumulada, falta de concentració i fins i tot un augment dels accidents de trànsit són algunes de les conseqüències del dèficit de son que provoca el canvi d'hora, una modificació que, per a un expert en trastorns del son, "no té cap sentit. L'ideal seria quedar-nos en l'horari d'hivern".

Així ho assegura a EFE Gonzalo Pin Arboledas, cap de la Unitat del son de l'Hospital Quirónsalud València, qui explica que el canvi horari que entra en vigor aquest cap de setmana "ens dona més llum a la nit i retarda l'hora de dormir, però l'hora de despertar-nos continua sent la mateixa, la qual cosa està associat amb l'augment del dèficit crònic de son en general en la població". La matinada del dissabte al diumenge del pròxim cap de setmana els rellotges passaran de les 02.00 a les 03.00 hores, un avançament horari que allargarà les hores de llum però que, almenys durant la primera setmana, tindrà una "especial afectació" en bebès i ancians.

L'inici del son

Segons l'expert en trastorns del son, aquest canvi horari, a Espanya, "ens separa encara més de la nostra hora natural quant al meridià" i, en el cas dels grups més sensibles, aconsella anar retardant l'inici del son "de manera progressiva".

"Tindran més dificultats per a iniciar el son i per a mantenir-lo, per la qual cosa durant la primera setmana tindran més sensació de somnolència", afegeix el també coordinador del servei de Pediatria de l'Hospital Quirónsalud València. Segons explica, la llum exterior ens envia al cervell el missatge que estem cansats i fa molt temps que estem desperts, però que amb aquesta llum "no és el moment de ficar-se al llit".

Increment d'accidents de trànsit

També en la resta d'edats pot haver-hi una "somnolència acumulada", ja que perdem prop de mitja hora de son fins que el nostre organisme es torna a adaptar, encara que en l'edat madura "tenim més eines per a afrontar aquesta situació que en les dues etapes extremes de la vida".

De fet, assenyala Gonzalo Pin, algunes estadístiques incideixen en què durant els primers dies posteriors al canvi horari es produeix un increment dels accidents de trànsit a causa de la somnolència que produeix la falta de son. En el cas dels nens i adolescents, també pot reduir-se la concentració en les primeres hores del dia, especialment si tenen les assignatures més dures, perquè "a aquestes edats, que tenen la tendència de retardar el seu propi rellotge biològic, se li retarda encara més si els posem més llum i més capacitat de distracció a última hora".

dormir con pijama también tiene sus ventajas

El canvi d'hora ens pot provocar dèficit de son

Partidari de deixar l'horari d'hivern

Preguntat sobre si seria partidari de no modificar l'hora, Pin ho resol rotund: "Absolutament, no té cap sentit", i explica que totes les societats científiques consideren que "l'ideal, en contra del que la gent vol, seria quedar-nos amb l'horari d'hivern, que ens acosta més al nostre meridià".

"La gent diu que així té més hores de llum i pot sortir més, però això en realitat són guanys a curt termini; el dèficit crònic de son li costa al final al país temps i diners perquè augmenta la diabetis tipus 2, l'obesitat i els accidents. Això té un cost per a la societat", adverteix. Encara que la Unió Europea va recomanar als Estats membres que acabessin amb aquests canvis horaris, ho va fer abans de la pandèmia i l'arribada del coronavirus va evitar que pogués adoptar-se aquesta decisió.

Problemes per a dormir

Segons Pin, dos de cada quatre espanyols tenen dificultats amb el son, encara que no hi ha estadístiques que indiquin quan s'incrementa la incidència d'aquests problemes durant les setmanes o mesos següents als canvis horaris. El que sí que és cert, afegeix, és que a conseqüència de la pandèmia s'ha produït un increment de l'assistència de pacients a les unitats del son per problemes per a conciliar-lo, cosa que està "íntimament relacionat" amb la salut mental.

Segons explica, Espanya és el país amb el consum d'hipnòtics més gran, fet que està condicionat pel nostre horari, ja que els espanyols solem ficar-nos al llit tarda i, no obstant això, ens aixequem molt aviat. "Dormim uns 40 minuts menys que en la resta de països europeus pels nostres horaris de sopar o de televisió tardans, i aquest canvi d'hora -adverteix- afavoreix més aquesta pèrdua de son".