Descobreixen un fàrmac experimental que alenteix la progressió de l’alzheimer

La revista científica Jama va publicar dilluns els resultats d’un assaig en la fase 3 amb el medicament Donanemab, de la companyia farmacèutica Lilly, que mostren que alenteix el deteriorament cognitiu en un 35%, en comparació amb un placebo en pacients amb nivells de Tau al cervell de baixos a intermedis.

Donanemab és un anticòs monoclonal, com els altres dos nous fàrmacs contra l’alzheimer, l’aducanumab (Aduhelm) i el lecanemab (Leqembi). Aquests fàrmacs ataquen les plaques cerebrals formades per una proteïna anomenada amiloide. Alteren la funció cel·lular i provoquen la ràpida propagació d’una altra proteïna anomenada Tau. Tant l’amiloide com la Tau contribueixen al desenvolupament de la malaltia.

En l’estudi, Donanemab va eliminar millor les plaques amiloides que Aduhelm i Leqembi, i va reduir les concentracions de Tau a la sang, però no en una zona clau del cervell. Aquests resultats són similars als obtinguts amb Leqembi, que va rebre l’aprovació als Estats Units a principis d’aquest mes.

A l’assaig amb Donanemab, els pacients també van experimentar un 40% menys de risc de passar de deteriorament cognitiu lleu a demència lleu, o de demència lleu a moderada. De mitjana, la progressió de la malaltia es va alentir entre 4,4 i 7,5 mesos al llarg de 18 mesos.

Al maig, Lilly va anunciar que treballaria amb els Estats Units i altres països a nivell global per «obtenir l’aprovació del fàrmac en el menor temps possible». Els EUA ja van rebutjar al gener la seva aprovació accelerada a causa del nombre limitat de pacients que havien estat exposats al fàrmac durant almenys 12 mesos en un estudi clínic.

«Una nova era»

En un editorial que acompanya l’estudi a la revista Jama, el director del Centre de Recerca de la Malaltia d’Alzheimer de la Universitat de Califòrnia a San Francisco (Estats Units), Gil Rabinovici, va destacar amb l’arribada d’aquest nou fàrmac contra l’alzheimer s’evidencia que s’estan produint avenços en la lluita per frenar la malaltia.

Tot i això, puntualitza que aquests fàrmacs funcionen millor en les primeres fases de la malaltia i seran necessàries altres teràpies per ajudar les persones amb la malaltia avançada. En qualsevol cas, considera que és «només el capítol inicial d’una nova era de teràpies moleculars per a la malaltia de l’alzheimer i altres trastorns neurodegeneratius relacionats».

Falta una anàlisi en profunditat

Encara que aquests resultats són encoratjadors, Rabinovici assenyala que encara cal una anàlisi en profunditat per comprendre com afecten aquestes troballes els resultats dels pacients. Per exemple, detalla que els pacients amb una malaltia més avançada amb prou feines van mostrar beneficis en comparació dels que van rebre placebo.

Igual que els altres dos nous fàrmacs contra l’alzheimer, Donanemab es va associar a Aria, anomalies en les imatges relacionades amb l’amiloide que poden incloure inflamació cerebral i microhemorràgies. Es van produir Aria greus al 3,7% dels pacients, incloses tres morts.

Els riscos van ser més grans entre els pacients amb el gen Apoe4, relacionat amb un risc més gran d’alzheimer. Per això, segons Rabinovici, cal recomanar la realització de proves genètiques abans del tractament amb anticossos monoclonals.

Tot i que en general l’Aria s’ha tractat amb seguretat als assajos clínics, Rabinovici va instar a la cautela quan aquests fàrmacs s’introdueixin en la pràctica real. Per exemple, va suggerir limitar l’accés als pacients amb ressonància magnètica (RM) normals abans del tractament, repetir les RM a intervals regulars i interrompre o suspendre el tractament quan es produeixi Aria.

Elevat cost

Atès l’elevat cost previst del Donanemab i la gran demanda dels pacients, Rabinovici va reblar que podria tenir sentit limitar la durada del tractament alhora necessari per eliminar les plaques amiloides del cervell. «Això podria millorar enormement la viabilitat del tractament per a pacients, clínics, asseguradores i sistemes sanitaris», va assegurar.

D’altra banda, Liz Coulthard, professora associada de Neurologia de la Demència a la Universitat de Bristol (Regne Unit), va defensar en declaracions a SMC que els resultats de l’estudi «són encoratjadors i signifiquen que d’aquí a un o dos anys es podran oferir els pacients una sèrie de tractaments que alenteixin la progressió de la malaltia».

Segons l’experta, el fàrmac sembla que té «un benefici significatiu, almenys per a alguns pacients». Tot i això, puntualitza que «encara no se sap si aquest benefici continuaria després de 18 mesos».