El nutricionista respon: Estic al límit de l'obesitat? Coneix quins passos seguir per prevenir-la

L'obesitat és un problema sanitari de primera magnitud per la seva alta prevalença i per les tendències observades les darreres dècades i les conseqüències que comporta sobre la morbiditat i la mortalitat en la població que la pateix. Segons dades de l'OMS, més de 1.900 milions d'adults pateixen obesitat i 340 milions de nens i adolescents, també. Segons l'Enquesta Europea de Salut a Espanya de l'any 2020, un 16,5% d'homes i un 15,5% de dones pateixen obesitat. A Catalunya, segons les dades publicades a l'Enquesta de salut de Catalunya (2019), més la meitat de la població adulta té excés de pes (el 42,6% homes i el 28,3% dones). En concret, el 35,4% tenen sobrepès (que afecta més els homes) i el 16,7% tenen obesitat (similar en ambdós sexes).

"L'obesitat és una malaltia metabòlica crònica i d'origen multifactorial, que comporta una afectació física i psíquica de la persona", explica el Dr. Ramon Vilallonga, cirurgià de la Unitat de Cirurgia de l'Obesitat i Nutrició (UCON) de la 'Clínica Corachan'. S'associa a patologies que limiten l'esperança de vida de qui la pateix i en deterioren la qualitat de vida. Generalment, l'obesitat es calcula mitjançant un índex: l'índex de massa corporal o IMC.

La característica primordial que defineix l'obesitat és l'excés de greix corporal, encara que, a la pràctica clínica diària s'empra l'IMC per determinar si una persona té obesitat. Aquest índex relaciona el pes corporal amb l'alçada (IMC = pes (kg) / altura (m²)). I si aquest és superior a 30 kg/m², aleshores podem parlar d'obesitat.

Hi ha diferents graus d'obesitat, que queden reflectits a les guies de la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (SEEDO). “L'obesitat és una malaltia que afecta diferents òrgans, i per això cal fer una valoració clínica exhaustiva, en la qual es posa l'accent en el pes i en els problemes de salut associats”, assenyala la Dra. Alícia Molina, nutricionista de la UCON de 'Corachan'.

El pacient amb excés de pes té un índex de massa corporal entre 25-29.9kg/m².

Estar al límit de l'obesitat vol dir tenir un sobrepès en valors d'IMC propers a 30 kg/m²

Diagnòstic

L'obesitat és diagnosticada pel mateix metge i estudiada per l'especialista en endocrinologia, el qual farà un ampli estudi de totes les patologies associades a la mateixa obesitat.

La primera actitud a tenir en compte, si creiem que podem ser obesos, és adreçar-nos a un especialista en endocrinologia i, un cop confirmat el diagnòstic, iniciar el tractament. A més, el dietista-nutricionista juga un paper determinant en el tractament de l'obesitat, ajudant la persona a adquirir uns bons hàbits alimentaris perdurables en el temps.

L'endocrinòleg és l'especialista que podrà fer una valoració més global de la malaltia. Tot i això, especialistes qualificats de dietistes-nutricionistes o altres metges, poden tenir un paper destacat en l'aproximació del tractament d'aquesta malaltia. Quan tractem pacients amb obesitats greus, és molt important disposar d'un equip multidisciplinari específic adequadament coordinat, que inclogui: endocrins, cirurgians, anestesistes, dietistes-nutricionistes, psicòlegs, fisioterapeutes, psiquiatres, pneumòlegs, digestòlegs, radiòlegs i altres considerin necessaris, en funció de la patologia associada que presenti el pacient.

Segons explica el Dr. Vilallonga, l'obesitat té un component hereditari no menyspreable, i alguns estudis assenyalen que una part important del pes final d'un pacient podria ser conseqüència d'algun tipus de senyalització vinculada a l'herència genètica.

Tractament

El tractament de l'obesitat és múltiple (dietètic, conductual, farmacològic, quirúrgic, etc.). Es requereix la intervenció de diferents especialistes que formen part d'una unitat específica per al tractament de l'obesitat, entre els quals cal destacar l'endocrinòleg, dietista-nutricionista, fisioterapeuta, psicòleg i, eventualment, el cirurgià. Canviar l'estil de vida, donar recomanacions nutricionals i fomentar l'exercici adaptat a les característiques del pacient. I en alguns casos, cal valorar algun tipus de tractament farmacològic o, fins i tot, quirúrgic.

L'obesitat és una malaltia crònica, que no té curació específica. Tot i això, totes les recomanacions i els canvis que es puguin realitzar sobre el pacient faran que pugui estar en una situació més favorable per evitar tornar a guanyar pes o desenvolupar malalties com la diabetis o la hipertensió.

Prevenir l'obesitat

La prevenció de l'obesitat implica portar un estil de vida saludable, amb una dieta equilibrada d'estil mediterrani, fomentant l'exercici, entre altres coses. Tot professional sanitari hauria de ser capaç de donar recomanacions genèriques sobre l'estil de vida. És necessari el suport sanitari per iniciar un tractament exitós.

Les recomanacions dietètiques sempre haurien de ser individualitzades i adaptades a les patologies associades que presenta el pacient. No hi ha una dieta o pauta “màgica” vàlida per a tothom. Gran part de l'èxit del tractament nutricional depèn de fer una pauta adaptada a les necessitats del pacient.

Idealment, l'exercici físic hauria d'estar prescrit per un fisioterapeuta. Els pacients amb obesitat, o fins i tot, amb obesitat mòrbida, poden tenir un dèficit de massa muscular, cosa que es coneix com a sarcopènia i la rehabilitació muscular d'aquest tipus de pacients pot ser complexa.

Una persona amb obesitat o al límit de patir-la, no hauria de fer tractaments pel seu compte, sense la supervisió d'un professional sanitari. Cal evitar tota mena de tractament miraculós, ja que posa en joc la salut i exposa a efectes secundaris adversos.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona