Aquestes són les operacions de cirurgia estètica que cobreix la Seguretat Social
La cartera de serveis de la sanitat pública cobreix algunes operacions estètiques, sempre que tinguin una motivació reparadora o regeneradora i després d'un extens estudi de cas
Una operació estètica, en una fotografia d’arxiu. / Nieves Salinas
Carla Torres/E.P.
A Espanya es practiquen més de 204.000 intervencions de cirurgia estètica a l'any, d'acord amb les dades de l'últim informe presentat per la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SECPRE).
El mateix estudi contempla una gran diferència entre sexes, sent les dones les que més se sotmeten a aquesta mena d'intervencions (un 85%), encara que l'interès dels homes va en augment, especialment entre la població més jove.
Aquestes són les cirurgies estètiques més comunes
Les intervencions més realitzades, segons el SECPRE, són les relacionades amb la cirurgia de la mama (52,6%). El segon lloc l'ocupen intervencions relacionades amb la cirurgia de cap (23,7%): una de cada quatre intervencions de cirurgia estètica pertany a aquest grup, amb la blefaroplàstia (10,7%) -per a parpelles caigudes- i la rinoplàstia (7%) -operació de nas- posicionant-se com les cirurgies més demandades.
La tercera posició l'ocupa la liposucció (10,5%), encara que pràcticament se situa al mateix nivell que la cirurgia corporal.
Intervencions cares
Aquestes intervencions tenen fama de ser especialment cares, i de fet, ho són: per exemple, la cirurgia de mama -la més demandada- tenen un cost mínim d'uns 4.000 euros. Per aquest motiu, no està a l'abast de les possibilitats de moltes persones. No obstant això, hi ha alguna cosa que poca gent sap i és que la Seguretat Social cobreix algunes intervencions de cirurgia estètica.
És clar que perquè la cartera de serveis de la Sanitat Pública cobreixi aquestes operacions, les motivacions d'aquesta intervenció no han de ser merament estètiques. La cirurgia plàstica, de fet, va més enllà del visual: pot ser reparadora o reconstructiva. El segon cas es dona, per exemple, quan una persona té malformacions de naixement o per accident.
Retocs estètics reparadors
Hi ha persones que necessiten operar-se de les mames per a reduir la seva grandària, perquè el pes que ha de suportar la seva esquena està afectant la seva salut. En aquest cas, després d'estudiar el cas, la persona afectada podria entrar en llista d'espera per a sotmetre's a una cirurgia de reducció de mames.
El mateix ocorre amb persones que tenen problemes de respiració per malformacions en les fosses nasals que li impedeixen portar una vida amb normalitat o que li causa altres afectacions. En aquest cas podria arribar a passar per quiròfan per a practicar una rinoplàstia de manera gratuïta, a través de la Seguretat Social.
L'important és saber diferenciar entre l'estètic i el reparador. Per això, és necessari que cada cas s'estudiï de manera individualitzada i es busquin alternatives abans d'una intervenció de cirurgia estètica.
Aquestes són les operacions que contempla la SS
La Seguretat Social cobreix només les cirurgies reparadores o reconstructives, que són les que apareixen en el Reial decret 1030/2006, on s'estableix que la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut, les operacions de cirurgia estètica només estaran cobertes en cas d'accident, malaltia o malformació genètica.
- Cirurgia mamària per a la reconstrucció a causa d'un càncer (reconstrucció i implant).
- Correcció d'una asimetria de pits que provoca dolors lumbars i patologies similars.
- Macromastia. Quan la grandària de les mames és tan elevat que la dona presenta o pot presentar problemes en la columna vertebral.
- Ginecomàstia en homes. És quan se sofreix una elevació de les glàndules mamàries masculines per una descompensació en les hormones estrògens i testosterona.
- Malformacions. Segons expliquen des de l'Institut Espanyol de Cirurgia Plàstica, són els casos de falta de glàndula mamària; atelia o micromastias.
- Otoplàstia (cirurgia en zona de les orelles) en cas de deformitat.
- Rinoplàstia per problemes respiratoris o malformació.
- Blefaroplàstia en cas de problemes de visió.
- Cirurgia bariàtrica en casos de sobrepès greu.
- Cirurgia facial en supòsits de malformació en cara i coll.
Tots aquests casos van acompanyats d'un estudi individual de cada cas amb diferents diagnòstics d'un equip mèdic especialitzat en cirurgia plàstica.
Problemes psicològics, ho cobreix, o no?
Un dels debats que genera aquesta cartera de serveis públics és si aquestes operacions "gratuïtes" han de cobrir també problemes psicològics que pugui experimentar un pacient per la seva estètica.
Per a això hauria de presentar-se un informe d'un psiquiatre amb un diagnòstic de trastorn greu -com un trastorn dismòrfic corporal- per a poder iniciar l'estudi del cas i derivar-lo a una cirurgia estètica.
