El dejuni intermitent augmenta un 91% el risc de malaltia cardiovascular

Aquesta tècnica que restringeix l'alimentació diària s'ha popularitzat com a mètode per a perdre pes

La fruita seca que combat la diabetis, l'obesitat i les malalties cardiovasculars

El dejuni intermitent, una popular tècnica per a perdre pes.

El dejuni intermitent, una popular tècnica per a perdre pes. / master1305

EFE

EFE

El dejuni intermitent consisteix a restringir l'alimentació diària a una finestra de 4 a 12 hores i no prendre res més la resta del dia. La majoria d'aquells que segueixen aquest règim mengen en una franja de 8 hores i s'abstenen d'ingerir aliments 16 hores. Ara, un estudi realitzat amb més de 20.000 adults ha revelat que les persones que limiten la seva alimentació a menys de 8 hores tenen un 91% més probabilitats de morir de malaltia cardiovascular en comparació amb les que mengen entre 12 i 16 hores al dia.

Els resultats d'aquesta investigació preliminar han estat presentats aquest dilluns en les Sessions Científiques 2024 sobre Estil de Vida i Cardiometabolisme d'Epidemiologia i Prevenció de l'Associació Americana del Cor, una reunió anual que se celebra aquesta setmana a Chicago i en la qual es presentaran els últims estudis sobre salut, benestar i estil de vida.

"Restringir el temps diari de menjar a un període curt, com 8 hores al dia, s'ha popularitzat en els últims anys com una manera de perdre pes i millorar la salut del cor" però la veritat és que "no es coneixen els efectes a llarg termini", adverteix Victor Wenze Zhong, autor principal de l'estudi i cap d'epidemiologia de l'Escola de Medicina de la Universitat Jiao Tong de Shanghai.

Per a esbrinar-ho, els autors van fer un estudi amb 20.000 adults, van revisar la informació sobre els patrons dietètics dels participants en les Enquestes Nacionals d'Examen de Salut i Nutrició (NHANES) anuals de 2003 a 2018 i els van comparar amb les dades sobre les persones mortes als Estats Units entre 2003 i 2019.

No va reduir cap causa de mort

L'anàlisi va trobar que els que s'alimentaven en menys de 8 hores al dia tenien un 91% més de risc de mort per malaltia cardiovascular i també va observar un major risc de mort cardiovascular en les persones que patien una malaltia cardíaca o càncer.

Entre les persones amb malalties cardiovasculars, una durada de l'alimentació inferior a 10 hores al dia es va associar amb un 66% més de risc de mort per malaltia cardíaca o ictus. Per contra, la restricció horària no va reduir el risc global de mort per cap causa, mentre que l'alimentació superior a 16 hores diàries es va associar a un menor risc de mortalitat en les persones amb càncer.

"Ens va sorprendre descobrir que els que seguien un horari d'alimentació restringit a 8 hores tenien més probabilitats de morir de malalties cardiovasculars", reconeix Zhong. "Tot i que aquest tipus de dieta ha estat popular a causa dels seus possibles beneficis a curt termini, la nostra recerca mostra clarament que, en comparació amb un horari de menjars típic de 12-16 hores al dia, una menor durada dels menjars no es va associar amb viure més temps", subratlla.

A la vista d'aquests resultats, per a Zhong, "és essencial que els pacients, sobretot els que pateixen cardiopaties o càncer, siguin conscients de la relació entre un interval alimentari de 8 hores i un major risc de mort cardiovascular" i que les recomanacions dietètiques tinguin en compte la salut de cada individu.

En l'estudi van participar aproximadament 20.000 adults amb una edat mitjana de 49 anys (la meitat homes i l'altra meitat dones) als quals se'ls va fer un seguiment d'entre 8 i 17 anys. El 73,3% dels participants eren blancs, l'11% hispans, el 8% negres i el 6,9% d'una altra raça, inclosos mestissos.

Beneficis a curt termini

"En general, aquest estudi suggereix que la restricció horària pot tenir beneficis a curt termini però efectes adversos a llarg termini", conclou Christopher D. Gardner, professor de Medicina en la Universitat de Stanford.

No obstant això, els autors reconeixen limitacions a l'estudi que en el futur haurien de completar-se amb informació addicional sobre la qualitat nutricional de les dietes dels diferents subconjunts de participants i més informació per comparar les dades demogràfiques i les característiques basals dels grups classificats en els diferents intervals de restricció alimentària. A més, els autors adverteixen que en incloure informació dietètica autodeclarada, els participants de l'estudi poden haver comès errors o omissions provocats per la memòria.