El ‘boom’ de la microbiota intestinal augura una revolució en la medicina

Si es tecleja la paraula microbiota a internet, es poden trobar molts estudis científics que vinculen els milions de microorganismes que habiten als nostres intestins –i diferents orificis del cos– amb la lluita contra el càncer, l’Alzheimer, el parkinson o la diabetis. Els bacteris, virus o fongs que viuen al cos humà han passat de ser considerats els dolents de la pel·lícula a convertir-se en una de les grans esperances de la medicina, perquè podrien estar relacionats amb el 95% de les patologies. De fet, els gastroenteròlegs denominen la microbiota el nou òrgan.

L’interès recent en aquest àmbit i l’explosió d’estudis que busquen fer un mapa complet dels microorganismes que nien al nostre interior, les seves funcions i la seva relació amb les malalties es deu al fet que la revolució tecnològica està permetent "conèixer en més profunditat l’univers microbià i veure on abans no es podia".

Multitud de processos

I, al seu torn, aquesta nova capacitat està permetent descobrir "la importància" de la microbiota –abans anomenada flora– en la salut i la seva participació en molts processos, segons explica Miodrag Borges, creador del portal microbitadesdecero. Si el 2012 amb prou feines es van publicar 2.000 estudis en aquest camp, el 2023 s’han publicat 21.600 investigacions, però la ciència encara és "a la punta de l’iceberg" perquè "el que no se sap sobre la microbiota és superior al que se sap", segons alerta Andreu Prados, farmacèutic i dietista.

Els esforços per conèixer tots aquests milions de bestioletes bones, el seu equilibri i el seu vincle amb les malalties és comparable amb la ingent inversió que la ciència està realitzant per aturar l’envelliment, l’anomenada indústria de la longevitat.

Però la tasca és complicada i ingent. D’entrada, no se sap amb exactitud el total d’espècies que habita en simbiosi amb el cos humà, però es calcula que hi ha uns 100 bilions de microorganismes, la majoria dels quals bacteris. Això implica que hi ha tantes cèl·lules com microorganismes al nostre interior. La majoria resideixen al tracte gastrointestinal, però també n’hi ha a la pell, la cavitat oral i nasofaríngia, al tracte genitourinari, en la llet materna i al tracte respiratori.

La majoria d’aquests microorganismes són beneficiosos i, en concret, els que nien a l’intestí ajuden a fer la digestió i a metabolitzar alguns nutrients, com la fibra, que no es pot digerir, i hi ha bacteris involucrats en la síntesi d’algunes vitamines. I la seva relació amb les malalties, més enllà de l’aparell digestiu, té a veure, entre altres coses, amb les que ajuden el sistema immunitari a reconèixer els patògens perjudicials i actuen com a barrera contra ells.

Connexió amb el cervell

A més, es connecten amb el cervell a través de l’anomenat nervi vague, que arriba fins als budells i regula funcions involuntàries del cos com la freqüència cardíaca, la respiració o l’estrès. Abans es deia que podien regular l’intestí, ara se sap que poden intervenir en funcions de l’organisme i participen en la síntesi de moltes substàncies necessàries.

El problema és quan aquesta microbiota s’altera i desequilibra, una cosa que passa cada vegada amb més freqüència a causa de la dieta insana, el sedentarisme, la falta de son, l’estrès o els fàrmacs. Aquestes alteracions es vinculen als problemes de salut, tot i que encara es desconeix si les malalties alteren la microbiota o viceversa, si el seu desequilibri o modificació és la que produeix la malaltia. "Hi ha possibilitats que la microbiota estigui relacionada amb el 95% de les patologies, però no sabem si són la causa o la conseqüència", manifesta Javier Santos, cap clínic de gastroenterologia de la Vall d’Hebron i membre de CIBERehd.

En aquest mar d’incertesa, desenes d’evidències ja s’han obert camí. Per exemple, s’ha descobert un grup de bacteris relacionats amb l’aparició del parkinson. Un altre conjunt intervé en la diabetis o el pes corporal. I, quant al càncer de còlon, hi ha avenços esperançadors entorn de la possibilitat que determinats microbis serveixin per predir el risc millor i de manera més primerenca que el cribratge que s’utilitza en l’actualitat: la sang als excrements. Per citar només uns exemples.

De fet, ja s’estan practicant trasplantaments de microbiota de pacients sans a malalts en algunes situacions i es recomana la ingesta de probiòtics, els aliments o suplements que contenen microorganismes vius, davant determinades malalties, sobretot davant diarrees i altres problemes gastrointestinals.

Però encara "queda molt camí per recórrer", adverteix Miodrag Borges. Per exemple, encara es desconeix, amb exactitud, què pot considerar-se una microbiota sana i no hi ha tècniques que hagin sigut capaces de descobrir totes les espècies. A més, no s’han pogut cultivar més de la meitat dels microorganismes descoberts. I no es coneixen encara bé la relació entre les bestioletes de diferents famílies.