L’home acusat de matar a punyalades la dona mentre dormia al seu pis de Blanes l’any 2018 no pateix cap malaltia mental ni va actuar sota un estat delirant. Els perits encarregats d’avaluar les seves capacitats cognitives després dels fets que presumptament va cometre van afirmar durant la sessió d’ahir que «ell mateix» els va dir que si bé no entenia què li havia passat pel cap, no estava incapacitat per cap pensament destructiu.

L’Audiència de Girona va comptar el dilluns amb la declaració de l’acusat, on va reconèixer que el 9 d’abril de 2018 va anar a la cuina, «no recordo com», i va agafar un ganivet de grans dimensions, amb el qual va apunyalar a la seva dona, que dormia a l’habitació de matrimoni.

Els fets, que van tenir lloc cap a les cinc de la matinada, van despertar els tres fills de la parella, i dos d’ells van presenciar com la víctima es dessagnava després de rebre més de 20 punyalades.

Els psicòlegs van apuntar que més enllà de reconèixer els fets i de no saber-los explicar, l’acusat va fer un relat «victimista i exculpatori». Tot el malestar acumulat que va explotar el 9 d’abril tindria l’origen en l’anunci de separació que va fer-li la víctima uns dies enrere. Durant aquest període va acumular «molta preocupació i nervis perquè no entenia el motiu de la víctima per separar-se, però no va parlar en cap moment de depressió o d’una malaltia mental», van assenyalar els perits.

També va negar, tal com també va fer durant el judici, que hi hagués hagut episodis de violència de gènere dins la llar. Aquesta és una tesi defensada per les acusacions, però la seva defensa nega que el crim tingui correlació amb una actitud de dominació i superioritat prèvia de l’acusat. Així doncs, segons aquesta tesi, haurien mantingut una relació «normal» de parella amb alguns episodis de «gelosia», que procedien de la víctima.

Aquesta versió xoca frontalment amb la que va oferir la filla gran de la parella, que en el moment dels fets tenia 17 anys, i que en el judici va declarar a porta tancada.

Durant la seva avaluació psicològica posterior als fets, va explicar que havia viscut «tota la vida» un clima de «maltractament domèstic» del seu pare cap a la mare. A més, va descriure un episodi especialment violent que hauria ocorregut l’any 2013 en què l’acusat hauria intentat ofegar la víctima. Per aturar-lo, la filla va haver-hi d’intervenir.

La pregunta més evident és «per què ho va fer?», i així els ho va preguntar un dels membres del jurat popular que haurà d’emetre el veredicte final. «La maldat existeix i no és una patologia», va recordar un dels experts, i en tot cas va indicar que no existeix un patró de comportament únic per casos de violència de gènere.

Atacada de sorpresa

D’altra banda, la vista també va comptar amb les declaracions dels metges forenses, que van determinar que la víctima va patir 23 punyalades, de les quals tres van ser mortals. A més, van indicar que la tesi més probable és que l’acusat ataqués la víctima «de sobte» i mentre dormia, fet que hauria impedit que aquesta tingués opcions de defensar-se.

Per això, les acusacions fan responsable el processat d’un delicte d’assassinat amb traïdoria pels quals li demanen 24 anys de presó. A més, pels dos delictes de danys psíquics provocats als dos fills petits, també li demanen 10 anys més de presó.