La «Mar i murtra»

A Blanes, segons l’article que hi vagi al davant, «Mar i Murtra» té un significat o un altre. Amb article masculí, el «Mar i Murtra» és sens dubte el magnífic jardí botànic que per damunt les roques de sa Forcanera i es Viver, va costejant fins a cala Bona (Sant Francesc). El nom li va posar el seu fundador, el mecenes i filantrop Carles Faust en observar com una variant de murtra s’enfilava, gairebé des del trencant de les onades, penya-segats amunt, fins al jardí.

Amb article femení, la « Mar i Murtra» és la cursa que, organitzada per l’Agrupació de Fondistes de Blanes , aplega a finals de gener i des de fa uns quants anys, un nombre considerable d’atletes, esportistes i caminants ( qüestió de matisos) de procedències diverses. Els qui la van instaurar i organitzar els seus anys inicials varen voler retre, sens cap mena de dubte, homenatge al Jardí Botànic blanenc i al seu fundador.

Enguany, després de l’aturada pandèmica del 2021, la «Mar i Murtra» ha tornat. Consolidant novetats. El que inicialment va ser una sola cursa de 20 quilòmetres- mitja marató- s’ha convertit en tres. S’ha sumat una de 10 quilometres pels qui troben l´altra massa llarga i una de 15 quilòmetres, potser la més dura, donat que transcorre per terrenys que la converteixen en un veritable «trail».

El cap de setmana passat, varen aplegar entre totes tres gairebé 800 participants. Uns participants que van gaudir d’un temps esplèndid i d’una organització fantàstica. Senyalitzacions, avituallaments, seguretat anti-Covit, etc . van funcionar amb solvència i seriositat. I tot plegat em va semblar, un cop més, un bon exemple de com entitats i associacions particulars poden portar a bon port , projectes, fites i actuacions remarcables, independentment del molt o poc recolzament institucional que rebin.

Catalunya va tenir, tenia, una riquesa immensa en la seva societat civil. En les aportacions que feia aquesta a la cultura, a l’esport, a l’art...Així va ser durant molts anys. Ara naveguem cap una institucionalització (municipal, comarcal, provincial, de país ...) de propostes de tot tipus. Ens hem anat acomodant a que els polítics posin el nas ( i pocs o molts calers) a pertot. I que així, finalment, es faci un xic veritat allò de que qui paga mana. Potser en esdeveniments esportius no sigui tant detectable. Pel que fa , en canvi , als culturals ha suposat, suposa i suposarà ( la dinàmica sembla irreversible) una, a vegades imperceptible, però progressiva laminació de la llibertat creativa.

Tornant a la cursa , una altra novetat és que des de fa pocs anys s’ha tornat competitiva; amb trofeus i premis pels més ràpids. M’explicava un veterà membre dels fondistes blanencs que, inicialment, no volien que ho fos. I que ho van mantenir durant moltes edicions. Finalment els qui han pres el relleu al davant l’organització l’han fet competitiva. Potser així, en un pragmàtic exercici de realisme,resulti més equiparable al funcionament de la nostra societat.

Puresa esportiva o reflectir el mon que ens envolta? Una disjuntiva en la qual reflexionar.