El «no» del Govern a la construcció d’un tercer camp de golf a Caldes de Malavella juntament amb un gran complex hoteler dificulta l’opció d’acollir l’edició del 2031 de la Ryder Cup. Aquest dimarts al matí, la Generalitat ha comunicat als representants del complex Camiral Golf & Wellness i de la Federació Espanyola de Golf que no avalarà el seu pla urbanístic.

L’executiu ha tombat un pla que passava per ampliar les instal·lacions de Caldes en 150 hectàrees perquè afecta terrenys de valor agrari o paisatgístic, a més de defensar que no es pot apostar per construir un altre camp de golf en plena sequera. Des del Govern sostenen que Catalunya ja té prou camps i veu la competició com una «excusa» per al projecte urbanístic. «Els grans esdeveniments que puguin venir a Catalunya, ho hauran de fer amb les infraestructures i els equipaments existents», ha defensat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, després que es fes pública la notícia. Aragonès ha manifestat que en un «context de sequera» com l’actual, el que cal és «aprofitar el que ja es té a Catalunya, que és perfectament viable».

Els impulsors no es rendeixen

Malgrat el posicionament del Govern, els impulsors de la Ryder Cup 2031 no es rendeixen. Aquest dimarts han anunciat que demanaran a l’organització poder celebrar el torneig a Caldes de Malavella amb els dos camps actuals que té el complex Camiral Golf & Wellness. En un comunicat, fonts properes als promotors asseguren que el projecte compta amb un ampli suport per part d’institucions i administracions, entre les quals el govern estatal o les federacions espanyola i catalana de golf, entre d’altres. A més, també afirmen que la Generalitat «ha dit sí a la Ryder», tot i que s’ha oposat a fer un tercer camp de golf «que es regaria amb aigua 100% reciclada». Davant d’això, els impulsors del projecte avancen que demanaran «a la Ryder Cup reconsiderar-lo per encabir-lo a les instal·lacions actuals».

«Una opotunitat única»

El posicionament del Govern ha provocat la reacció de diverses entitats gironines, que lamenten la decisió de la Generalitat. El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha assegurat que «aquests grans esdeveniments esportius, a part de millorar-nos les infraestructures, ens porten molt turisme de qualitat». El president provincial ha indicat que es tracta d’un turisme «que genera despesa», i que hauria permetria revitalitzar tant l’aeroport com els ports de Roses o Palamós. Tot i això, Noguer ha assenyalat que «si el Govern de Catalunya pensa que això no és possible per una sèrie de raons, nosaltres no ens posarem mai d’esquena al Govern». «Tot i que nosaltres els havíem fet arribar la posició de la Diputació, hem de respectar les decisions del Govern».

Des de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) consideren que la Ryder Cup «és una oportunitat única de promoció de Girona a nivell mundial». «No volem perdre un dels tornejos més prestigiosos de golf a escala mundial i el tercer esdeveniment esportiu amb més repercussió mundial després dels Jocs Olímpics i del campionat del món de futbol», ha dit el vicepresident de la FOEG, Miquel Gotanegra.

Gotanegra ha incidit en la sostenibilitat de les instal·lacions. «Al camp de golf de Caldes fa més de 10 anys que tenen un biòleg intern que s’encarrega de la preservació del resort i que ha invertit, fins al moment, més d’1 milió d’euros en fer que els seus camps siguin els més sostenibles, sent regats amb aigua 100% reciclada i modernitzant els sistemes de reg per a reduir el consum d’aquesta aigua en un 25%», ha exposat. «I en aquesta via de millora de preservació és la que cal seguir, no pas en la negació d’avançar i rebutjar les inversions», afegeix.

El president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, ha qualificat la decisió de la Generalitat com a «una gran decepció». Tanmateix, afirma que es resisteix a renunciar a la celebració del torneig, ja que les comarques gironines serien un focus d’atenció mundial. «Confiem que es pugui reconduir l’assumpte i que, amb tercer camp o sense, s’acabi celebrant a les comarques gironines», ha dit.

Per la seva banda, l’alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, ha carregat contra el Govern per haver-los «marejat» durant dos anys, obligant-los a ajustar-se a les necessitats que requeria l’executiu català.

«Si perdem aquesta oportunitat és només per la Generalitat. Ens van demanar que no hi haguessin cases i hem retirat les cases, ens han dit com havia de ser el camp de golf i hem fet el projecte ajustant-nos a tot els que ens demanaven. Si no la volien, ens ho podien haver dit des del principi», lamenta Balliu. L’alcalde carrega contra els responsables d’aquesta decisió, a qui fa responsables de «no tenir una visió global del país». «En aquest cas crec que s’equivoquen i això ens afectarà a tots», ha ressaltat el batlle.

Balliu també ha explicat que hi havia diversos aspirants a organitzar la competició de golf, però que Catalunya estava «clarament al capdavant». L’alcalde ha revelat que una de les aspirants ara passa a ser la Comunitat de Madrid que ja ha «aixecat el dit» per optar a ser la seu, si bé hi ha d’altres països interessats.

Malgrat que des de Caldes de Malavella encara han intentat posar-se en contacte amb els organitzadors de la Ryder Cup per tal d’oferir-los l’opció amb les instal·lacions que hi ha actualment, sense el tercer camp de golf, Balliu no es mostra optimista, ja que el tercer camp era un requisit que els organitzadors del torneig posaven sobre la taula. «Realment sap greu que passin aquestes coses perquè no és que hi hagi hagut un malentès o que no ens posem d’acord, sinó que avui per la Generalitat el projecte no és aquest», ha assenyalat.

Un projecte «elitista»

Aquesta és la segona vegada que el Govern rebutja el pla esbossat per PGA Catalunya. Ja ho va fer a l’abril, ja que a més del tercer camp contemplava una urbanització de 185 cases de luxe que afectaven 232,47 hectàrees agrícoles i forestals «de gran valor paisatgístic», segons va esgrimir la Generalitat, que va catalogar com a «elitista» la proposta. Aquesta denegació va motivar que els interessats modifiquessin la seva aposta, que van tornar a exposar al juny i en què desapareixien aquests habitatges d’alt standing i se substituïen per una casa club i un hotel o apartaments amb 12.000 metres quadrats de sostre. Tot i això, continuava mantenint sumar un camp més als dos ja existents.

L’informe tècnic de la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrá, ha posat damunt la taula rebutja el projecte perquè «no respecta els valors intrínsecs naturals i agraris i tampoc els paisatgístics i identitaris del lloc». A més, declara el pla incompatible amb els «principis de desenvolupament urbanístic sostenible» en no complir els requisits de caràcter «ambiental, econòmic i social». 

Alhora, especifica que és contrari als preceptes del pla d’organització urbanístic municipal de Caldes. I, més enllà dels aspectes més tècnics, el Govern de Pere Aragonès sosté que no és procedent construir més camps de golf «enmig del greu problema de la sequera».

Doble pressió

En els últims mesos, la Generalitat ha rebut una doble pressió perquè acabés acceptant el pla urbanístic per a la celebració del torneig. D’una banda, Foment del Treball i una vintena d’entitats econòmiques, socials i esportives com la Diputació de Girona o FOEG, entre d’altres,van impulsar a principis de juny un manifest reclamant «responsabilitat» a l’executiu amb l’argument que l’impacte econòmic de la competició s’estima en uns 1.300 milions d’euros i gairebé 300.000 visitants. De l’altra, el govern espanyol va manifestar públicament a finals d’aquell mateix mes el seu suport perquè Catalunya sigui «regió amfitriona» i el seu compromís perquè es garanteixin les infraestructures que calguin. El govern espanyol es va comprometre, en cas que la Ryder Cup s’acabi celebrant a Espanya, a «facilitar tots els mitjans necessaris per a garantir un desenvolupament segur i pacífic» del torneig i va garantir «la promoció del golf durant els set anys anteriors i cinc posteriors a l’esdeveniment».

Per acollir aquesta edició de la Ryder Cup s’havia previst una aportació de 150 milions, 50 dels quals procedirien de l’Estat, 50 de PGA Catalunya i la resta, de les diputacions de Girona, Barcelona i la Generalitat. El pagament es faria en 10 anys. Tot i això, el ‘no’ del Govern ho deixa tot a l’aire.

Fonts de l’executiu català sostenen que no se’ls pot acusar de ser contraris a acollir grans esdeveniments esportius quan l’any passat es van celebrar fins a 130 proves internacionals i l’any vinent se celebrarà a Catalunya la Copa Amèrica. Tot i això, posen èmfasi que la seva aposta és per models d’esdeveniments que tinguin un «impacte positiu» des del punt de vista econòmic i social, que deixin un «legat que perduri en el temps» i que no perjudiquin el medi ambient.