Blanes farà un homenatge pòstum a la primera alcaldessa del municipi, Maria Dolors Oms

L'ajuntament de Blanes ha organitzat un acte d'homenatge pòstum a qui va ser la primera alcaldessa de l'actual època democràtica, Maria Dolors Oms i Bassols (Blanes, 1940-2023), que va morir el 22 de febrer del 2023. Precisament s'ha volgut triar una data propera a l'aniversari del seu traspàs per fer realitat el què de fet ja es va acordar llavors. L'acte es farà aquest proper dissabte 1 de març.

La sessió plenària del maig de l'any passat va aprovar per unanimitat nomenar la Sala de Plens Municipal com a Sala Maria Dolors Oms i Bassols, d'acord amb la proposta de la Comissió del Nomenclàtor que s'havia celebrar el dia 10 d'aquell mes. L'homenatge a Maria Dolors Oms i Bassols començarà precisament per aquest extrem: la descoberta d'una placa commemorativa que s'instal·larà a l'entrada de la sala, al Passeig de Dintre 31.

Mor l'exalcaldessa de Blanes Maria Dolors Oms

Posteriorment, l'activitat continuarà a la mateixa Sala de Plens, on hi haurà un Acte Institucional encapçalat per l'alcalde de Blanes, Jordi Hernández. També comptarà amb la participació de l'exalcalde i amic personal de Maria Dolors Oms, Miquel Lupiáñez; un representant de la Fundació Aspronis, de la qual en va ser presidenta durant molts anys; i finalment un representant de la seva família.

L'acte començarà a les dotze del migdia, i està previst que hi participin familiars, amics, actuals membres del consistori, exregidors i exregidores dels diferents mandats que va encapçalar Maria Dolors Oms com a alcaldessa, així com tots els polítics que també han exercit el càrrec de batlle els darrers anys. D'igual manera, hi haurà representants de la Fundació Aspronis.

Maria Dolors Oms i Bassols

Maria Dolors Oms i Bassols va ser la primera alcaldessa de l’era democràtica a Blanes (va governar entre 1979 i 1987 i entre 1991 i 1995) i fins ara l’única dona que ha ocupat el càrrec. Durant anys també va estar vinculada a la Fundació Aspronis.

Al llarg de la seva trajectòria va rebre diversos reconeixements, com la Medalla president Macià per la seva "capacitat de lideratge i el seu comprimís amb la millora de la situació dels discapacitats a través de fundacions", o la Medalla de la Pesca de la Generalitat pel seu suport a la comunitat de pescadors.

L'any 2016, com a pregonera de la Festa Major de Blanes, va recordar la seva infantesa, destacant detalls poc coneguts pels blanencs, com per exemple que li agradava jugar a futbol.

Ja de més gran, va rememorar que la veritable resposta a les seves inquietuds la va trobar en un món radical al qual havia viscut, col·laborant amb tasques socials que li obrien els ulls a realitats que li eren desconegudes. La precarietat laboral que es vivia als anys seixanta la va empènyer a treballar des de la clandestinitat en aquest àmbit, i per això va decidir entre finals d’aquella dècada i principis dels setanta començar i acabar els estudis d’Assistent Social.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona