«El rei Felip VI està defensant valors republicans»

Antonio Robles, primer president de l’Agrupación por la Tolerància, i Sergio Fidalgo, director d’elcatalán.es, són els responsables de Los catalanes sí tenemos rey (Ediciones Hildy), que van presentar fa uns dies a Girona. Al llibre, més d’un centenar de catalans i alguns ciutadans de la resta d’Espanya, elogien Felip VI

Què fa un republicà com vostè, defensant el rei?

Deu ser per la meva relació amb el nacionalisme català. Els nacionalistes odien el rei per què representa. Com que això no va de monarquia o república sinó de la democràcia i els seus enemics, em vaig dir: què pinta tant d’odi a un cap d’estat votat en la Constitució, i que pot anar bé a tots els espanyols?

És favorable al rei per contraposició al nacionalisme?

La meva decisió està més influïda per l’entorn d’odi a tot el que ve d’Espanya que he viscut a Catalunya els darrers quaranta anys, que a cap altra cosa. Evidentment, a partir d’aquí m’he plantejat el que és una monarquia parlamentària del segle XXI., una cosa absolutament democràtica. Felip VI no té cap poder executiu.

Si no té poder, no hi ha motiu per a elogiar-lo.

És una figura retòrica, però que sosté la sobirania de tot un país perquè tothom sigui igual davant de la llei. El rei està defensant valors republicans. El que m’importa és això, que es defensi un estat de dret amb valors republicans. Si aquesta funció la du a terme el rei, benvingut sigui. Jo continuo essent republicà, tant de raó com de cor, però no sóc imbècil, i sé que si avui hagués de buscar un cap d’estat republicà, tindria un problema impossible de resoldre. Tal com està el país de caïnita i dividit, quin ens podria representar amb aquesta neutralitat i continuïtat?

Això és el que ha fet el rei?

Felip VI defensa la Constitució millor i amb més afany que qualsevol representant dels partits polítics actuals.

La defensa de la Constitució no ha de ser cosa del govern?

Si la defensa de la legalitat no l’exerceix ni el govern ni els representants dels partits -entre altres coses perquè bastants d’ells estan en contra d'aquesta legalitat-, algú ho ha de fer. La figura del cap d’estat, sigui monàrquic o republicà, hi és per això.

La defensa de la legalitat no l’exerceix ni el govern ni els representants dels partits, entre altres coses perquè bastants d’ells estan en contra d'aquesta legalitat

S’ha sentit indefens, els darrers anys a Catalunya?

Jo sempre m’he sentit indefens, el que passa és que no sóc un ploramiques. Des de 1980 que lluito pels drets lingüístics de tots els catalans, independentment de quina llengua parlin. I pels drets de tots els espanyols a ser tractats igual, visquin on visquin del territori nacional. Per tant, es pot imaginar les hòsties que he rebut. Però no em queixo, ja sóc adult. Era conscient que defensar segons quines qüestions a Catalunya, volia dir ser exclòs socialment. Però cap problema, estic orgullós del que he fet. Hi tornaria.

I ells? Ho tornaran a fer?

N’estic convençut. Ho porten en l’ADN de les emocions històriques que es va inventar el nacionalisme del segle XIX. Ara ho tenen ja a dins com el que és fanàtic d’un club de futbol. Ja no se’ls pot treure. L’únic que podem fer els demòcrates és una lluita intel·lectual: dur la gent a la racionalitat i desemmascarar tanta manipulació que hi ha hagut. Ens estem jugant els drets cívics d’una nació democràtica. No pel fet de pertànyer a un poble, les coses han de ser com tu vols.

Ni que el poble sigui el català?

Catalunya ha inventat una forma de veure el món: qui no participa de la seva mentalitat, és un botifler o un nyordo.

Vostè és botifler, mal català o fatxa?

Jo dec ser de tot (riu). De jove havia sigut fins i tot maoista. He sigut sempre d’esquerres, però també he sigut lliurepensador. M’han respectat bastant, a qui no respecten mai és als equidistants i als covards. Als que donem la cara ens acaben respectant. Això vol dir que els que tenim enfront són covards.

Catalunya ha inventat una forma de veure el món: qui no participa de la seva mentalitat, és un botifler o un nyordo

No el puc deixar marxar sense preguntar-li per Tamames i la moció.

Pensava que, ja que els de VOX van cometre un error molt gros, Tamames, un senyor il·lustrat, desemmascararia el govern amb un discurs contundent. Però em va fer una mica de pena. Per això després de la seva intervenció vaig escriure un tuit que deia: «que el tornin als corrals». Li va fer un gran favor a Pedro Sánchez i el seu govern Frankenstein.