«No perdonar és com anar acumulant motxilles a l’esquena»

Perdonar no és fàcil. A El juego del perdón, que va presentar fa dues setmanes a Girona, Bernard Rouch ens ensenya a fer-ho amb exercicis i pràctiques 

A mi em costa, perdonar.

És que vostè m’acaba de dir que s’ha casat tres vegades (riu). Hi ha molts tipus de perdó, des dels meus lleugers fins als més profunds. És important comprendre que si perdonem, és sobretot per nosaltres mateixos. És un mateix, qui ho mereix. Encara que l’altre no ho mereixi.

Aquesta és la raó de dedicar un llibre al perdó?

He vist el mal que pot fer en un mateix la falta de perdó. És com anar acumulant motxilles a l’esquena. Portem la càrrega de tot allò que no hem perdonat des de la infantesa. Això fa que la vida sigui pesant i acaba causant problemes de salut. No ho sabem, però sovint els dolors que tenim de grans són conseqüència de la falta de perdó. Perdonar és tan beneficiós com menjar sa o fer esport.

És important comprendre que si perdonem, és sobretot per nosaltres mateixos

Això del perdó em sona a molt cristià. Vostè ho és?

No cal ser cristià, per perdonar. Jo sóc francès, però he viatjat tota la vida: Índia, Mèxic, Egipte, Israel... He tingut contacte amb moltes cultures, i el perdó és present a totes. És un tema de salut interior. Fins i tot és una manera de trobar-li sentit a la vida. Si un vol viure una vida amb sentit, el perdó és imprescindible.

No és més agradable la venjança que el perdó? 

No, li diré que de tant en tant ni tingui el seu què (riallada). Hi ha moltes fases de perdó, potser la venjança n’hauria de ser una. Podria ser un camí cap al perdó.

N’estic segur.

Per assolir el perdó, és necessari viure l’enuig. Si no, no passa de ser un perdó intel·lectual. És molt fàcil dir «jo ho perdono tot a tothom». Dir-ho i prou.

Perdonar és tan beneficiós com menjar sa o fer esport

I els que criden «Ni oblit ni perdó»?

Molta gent creu que no perdonant, no oblidarà. El que passa en realitat és que si no perdones, es magnifica el fet. Jo he acompanyat gent fins als seus darrers moments, i m’he adonat del patiment que els ha suposat no oblidar i no perdonar. 

Va dir en Benavente, que a perdonar s’aprèn quan tú has necessitat que et perdonin molt.

Per cada vegada que assenyalem un altre amb el dit, hi ha tres dits que ens assenyalen a nosaltres. El perdó més difícil és perdonar-se a un mateix, potser per no haver tingut a vida que volíem.

El famós sentiment de culpa. 

Gràcies al sentiment de culpa, l’Església ha dominat durant segles la humanitat. I també els governs. És la millor manera de sotmetre una persona. Per a ser lliures, el perdó és la clau.

Un general espanyol estava al llit de mort, i el capellà li va dir que perdonés els seus enemics. Va respondre: «no puc, els he matat a tots».

(Riallada) Als morts també se’ls pot perdonar, hi ha tècniques. La seva empremta encara la tens en tu, de la mateixa manera que hi ha fills que continuen tenint presents els seus pares, ja morts.

Què és el més difícil de perdonar?

Hi ha dues coses molt difícils de perdonar. La primera, són els abusos físics, la violència, sense motiu aparent. Perquè impliquen falta d’amor, és a dir, la persona es deshumanitza. Si algú et fa mal amb indiferència, és molt dolorós. Perquè no ho arribes a entendre. I quan no entens un fet, es fa molt més difícil perdonar-lo. Una violència inútil, sense motius. Si hi ha un motiu, sempre pots pensar, ira s’ha equivocat. Però si no saps per què et fan mal, costa de perdonar.

Gràcies al sentiment de culpa, l’Església ha dominat durant segles la humanitat. I també els governs

M’ha dit que hi havia dues coses difícils de perdonar. Quina és l’altra?

Quan t’ocorre una desgràcia que no arribes a entendre per quin motiu, és difícil de perdonar. Culpes a la societat, o a Déu, com veiem en l’Antic Testament

És més fàcil perdonar a algú en concret? 

Molt més. Si no tens ningú a qui culpar, t’enfades amb el món. Es va veure durant la pandèmia. Hi va haver gent que es va quedar tant de temps a casa i van néixer molts enutjos contra el govern i.... Perdoni, té un mosquit per aquí volant.

El veig de fa estona i l’estic perdonant. Però em comença a cansar.

A la vida és important fer-ho tot de manera conscient. El que costa de perdonar és el mal fet inconscientment. Hi ha gent que, volent fer el bé, fa el mal.

Subscriu-te per seguir llegint