Experts de la UOC resolen alguns dels mites envers les persones esquerranes

Els esquerrans són una minoria de la població. Segons la metaanàlisi 'Human Handedness' hi ha un total de 10,6%, malgrat que la xifra pot variar entre 9,3% i 18,1%, depenent de com es mesuri la lateralitat. Tradicionalment, a aquest grup de persones se'ls ha associat amb diferents mites que no estan basats en la realitat. El doctor en neurociències Diego Redolar, subdirector de recerca dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i la psicopedagoga Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, resolen alguns d'aquests mites basant-se en la ciència.

Els cervells d'una persona esquerrana i d'una dretana funcionen diferents?

Segons Diego Redolar és cert que s'han trobat petites diferències, però assegura que són mínimes. Explica que, en l'escorça motora d'una persona esquerrana és l'hemisferi dret el que té més pes funcional. «Si jo moc la mà esquerra, qui controla el moviment és l'escorça motora dreta. I al contrari. En aquest sentit, a escala motora, les persones solem tenir una preferència, d'una banda, del cos o de l'altra, i per això parlem de dretans o esquerrans. També hi ha algunes persones que són bilaterals, però és un percentatge més petit», explica. Per això una persona esquerrana té tendència a fer servir més la part esquerra del cos «i això és així perquè les àrees motores predominants són les de l'hemisferi dret. En una persona dretana passa just el contrari, les seves àrees motores predominants serien les de l'hemisferi esquerre», assenyala l'investigador de la UOC.

L'àrea del llenguatge dels esquerrans es troba en l'hemisferi dret, a diferència que en els dretans?

Tal com indica Diego Redolar per a la majoria d'esquerrans l'hemisferi per al llenguatge és el dret, malgrat que hi ha un percentatge important d'esquerrans en què el llenguatge està lateralitzat en l'hemisferi esquerre, com els dretans. També n'hi ha alguns que tenen el llenguatge en els dos hemisferis. Segons l'investigador aquest fet no suposa cap diferència excepte en cas de patologies com les isquèmies o els accidents cerebrovasculars. «Per al llenguatge, el fet de ser esquerrà pot ser un aspecte positiu si el llenguatge es troba en els dos hemisferis. Una persona dretana que té una lesió que afecta l'hemisferi esquerre, les àrees del llenguatge, perd el llenguatge per complet. No obstant això, una persona esquerrana que tingui el llenguatge en els dos hemisferis, encara que la lesió afecti un dels dos hemisferis, l'altre encara queda, i, per tant, la pèrdua funcional, en aquest cas el llenguatge, sol ser menor», afirma.

Alguna explicació científica indica per què hi ha persones esquerranes i persones dretanes?

Hi ha algunes hipòtesis relacionades amb aquesta pregunta. «En aquest sentit, parlem de lateralitat, és a dir, de funcions que es troben en un hemisferi o en un altre. L'explicació d'aquesta lateralitat no la tenim avui dia. El que sí que sembla cert és que és un aspecte d'organització del sistema nerviós», indica Diego Redolar.

Hi ha alguna habilitat que es desenvolupi abans o després en el cervell d'una persona esquerrana en comparació amb el d'una persona dretana?

Segons l'investigador de la UOC, no s'han trobat massa diferències. «Sí, hi ha algun estudi que parla de certes diferències en el desenvolupament del llenguatge en aquelles persones que el tenen bilateral, però són mínimes. De fet, hi ha més diferències, per exemple, en persones que s'han criat en un entorn bilingüe, que triguen més a adquirir el llenguatge, però ho fan d'una manera més marcada i l'aprenen millor». No obstant això, el context de la persona esquerrana sí que pot influir en l'aprenentatge de determinades tasques, indica Sylvie Pérez. Per exemple, per un esquerrà serà més fàcil aprendre a escriure àrab, perquè s'escriu de dreta a esquerra, que en castellà. Per això també pot passar que una persona esquerrana pugui necessitar una mica més de temps en aprendre a llegir i escriure, «però no per això seran dislèctics o escriuran malament, per exemple. Són alguns dels mites que existeixen i cal bandejar-los», afirma Pérez.

És beneficiós obligar un nen esquerrà a aprendre a escriure amb la mà dreta?

La resposta dels experts és no. Si una persona mostra una preferència per utilitzar la mà esquerra, modificar-ho és lluitar a contracorrent perquè el seu cervell s'està organitzant d'aquesta manera, és millor deixar que la preferència es doni en funció de com està organitzat el sistema nerviós. «Per això es parla de l'esquerrà contrariat', que són persones esquerranes a qui han obligat a escriure, treballar i fer altres tasques per a les quals es necessiten les mans amb la dreta. L'experiència ens ha ensenyat que això sí que pot generar un trastorn, perquè s'obliga la persona a fer servir la seva mà més 'feble', per dir-ho així, i necessitarà més temps per a totes aquelles habilitats que requereixin la coordinació oculomanual. Si la meva naturalesa és que aquesta coordinació es decanta per l'esquerra i jo em forço a fer-ho amb la dreta, em caldrà més temps i ho faré amb més malaptesa a l'hora d'aprendre a automatitzar un moviment», explica Sylvie Pérez.

Abans s'ensenyava als esquerrans a fer servir la dreta perquè es creia que així aprendrien millor?

Segons Sylvie Pérez, era bàsicament una qüestió cultural, social i supersticiosa: «com que el món està ensenyat i pensat per a la majoria, i la majoria és dretana, s'optava per intentar que la persona esquerrana s'adaptés a la majoria. Per això hi havia més trastorns d'aprenentatge, més malaptesa i moltíssima més frustració», afirma. A més, però, també hi ha un rerefons religiós: «per exemple, la Bíblia diu: 'Que la teva mà esquerra no sàpiga el que fa la mà dreta'. Igual que en el món àrab, que quan serveixen menjar i s'agafa del centre amb la mà, no l'han d'agafar amb l'esquerra i posar-se'l a la boca amb aquesta mà, perquè es considera impura. Encara que avui ens basem més en evidències científiques i anem més enllà de la superstició, el món no deixa d'estar impregnat de coses com aquestes», adverteix la psicopedagoga.

Pot crear complexos viure en un món majoritàriament dretà?

Segons els experts una persona esquerrana es pot sentir diferent de la resta perquè el món està pensat per una majoria dretana, i això pot ser negatiu. «La societat et pot arribar a discapacitar. Si vols tallar amb tisores i no en tens unes per a una persona esquerrana, segurament no tallaràs bé, o tallaràs pitjor que els altres. Això et pot generar una frustració, o un sentiment d'impotència, o un sentiment constant d'inferioritat», assenyala Sylvie Pérez. Explica que tot pot condicionar, però que «sabent-ho, es pot treballar aquesta autoestima, en cas que es vegi afectada».

Els infants mostren si són esquerrans o dretans des del naixement?

Tal com explica la professora de la UOC hi ha nens que tenen definida la seva lateralitat gairebé des del moment de néixer. Malgrat això, n'hi ha d'altres en què triga uns anys a mostrar-se, perquè els nadons van explorant. «El que es recomana és anticipar-se com a pares i anar trobant les estratègies. Veuran que el seu fill tendeix a agafar les coses amb una de les dues mans, o a pujar les escales posant primer el peu dret o l'esquerre, o a posar-se un calidoscopi sempre al mateix ull», explica. «En cas que es vegi que és esquerrà, l'ideal és, si hi ha possibilitat de productes per a esquerrans, comprar aquesta opció, com les tisores. I on no hi hagi aquesta possibilitat, ensenyar amb més paciència perquè ho pugui fer i que aquesta diferència sigui viscuda amb positivitat. Vivim en un món molt homogeni, i qualsevol diferència avui dia és difícil de gestionar», afirma.