Entrevista | Francesc Miralles Terapeut6a i escriptor

«L’amor romàntic va i ve, el dels amics és per sempre»

"Quan veiem una persona afortunada estem veient el final del procés, però no veiem tots els fracassos que l’han dut fins allà"

Francesc Miralles ens ajuda a tenir fortuna, que no sort

Francesc Miralles ens ajuda a tenir fortuna, que no sort / Montse Campins

Albert Soler

Al llibre Mazal, Francesc Miralles ens revela, tal com diu el subtítol del llibre, «el secret ancestral de la fortuna». En aquesta faula, l’autor ens ofereix un viatge cap als secrets de l’èxit

La sort no existeix?

Existeix l’atzar. El que entenem per fortuna és una combinació de l’atzar més les decisions que prenem. La sort ens condiciona, però canvia d’una persona a l’altra segons el que fa i segons com pensa.

El que entenem per fortuna és una combinació de l’atzar més les decisions que prenem

O sigui que la podem afavorir o perjudicar?

I tant, això està molt estudiat. Podem afavorir sobretot la mala sort amb el que es diu en psicologia la profecia d’autocompliment. Si vas a una entrevista de feina convençut que no t’agafaran, de manera inconscient et boicoteges, perquè estàs més nerviós i maldestre. No sortirà bé. I el mateix passa en una cita romàntica. Les expectatives que tenim sobre el que passarà, tenen incidència sobre el que passa. Influïm en gran manera en la nostra sort.

I en actes d’atzar pur, com a loteria?

Impossible. Qui digui que es pot influir en això, menteix.

Desitjar sort als altres serveix d’alguna cosa?

Potser serveix per animar. Miri, en la cultura japonesa, et desitgen bona sort amb una expressió que significa «fes el teu millor esforç». Fixi’s quina diferència entre desitjar bona sort i desitjar que t’esforcis a màxim. Si t’esforces, tindràs més possibilitats.

Les expectatives que tenim sobre el que passarà, tenen incidència sobre el que passa. Influïm en gran manera en la nostra sort

Tal com som els humans: si tothom tingués sort no ens faria tanta il·lusió tenir-ne?

La gent generosa comparteix la bona sort, en el sentit que mira per la família i els amics. El tema de la felicitat està molt estudiat -fa poc ha sortit el famós estudi de Harvard-, i té molt a veure amb les bones relacions amb la gent del teu voltant. A «Els hàbits de la gent altament eficient», Stephen Covey destacava, en el concepte de win-win, que la millor sort és aquella que et fa guanyar a tu i fa guanyar els altres.

Vostè deu tenir molta sort.

Ara em van bé les coses, però m’han anat molt malament en el passat, he conegut tots els extrems de l’espectre. Quan vaig deixar la meva feina formal de fitxar cada matí i cobrar un sou, vaig arribar a deure el lloguer de tres i quatre pisos, rebia cartes de desnonament. Va ser difícil. Quan veiem una persona afortunada estem veient el final del procés, però no veiem tots els fracassos que l’han dut fins allà. Jo he escrit potser un centenar de llibres, i només n’han funcionat realment sis o set. Perquè alguna cosa surti bé, abans s’ha de picar molta pedra.

La millor sort és aquella que et fa guanyar a tu i fa guanyar els altres

Vist així, potser fracassar és tenir bona sort.

Hi ha fracassos molt exitosos. Elon Musk va ser l’any passat l’home més ric del món, però la seva biografia és una cagada rere l’altra.

«Salud, dinero y amor», cantava la Salomé. Hi ha res més?

Amics. Tornant a l’estudi de Harvard que comentava, el factor número u de felicitat és tenir bones relacions. És a dir, ser amic de la teva parella, dels teus pares, de la família, dels companys de feina i tenir cura dels amics de tota la vida. Si té una bona xarxa d’amics, tindrà salut i algú li deixarà diners si n’hi falten, que jo en vaig demanar i també n’he deixat.

I l‘amor?

Bé, l’amor romàntic va i ve. El dels amics és per sempre.

Elon Musk va ser l’any passat l’home més ric del món, però la seva biografia és una cagada rere l’altra

El fet d’estar vius ja és tenir sort?

Home, la possibilitat de néixer ja és d’una entre milions, una autèntica loteria. I després, hem tingut moltes vegades la sort d’anar a dormir i despertar-nos l’endemà.

Ara no sé si acomiadar-me desitjant-li sort o que s’esforci molt.

Ens podem acomiadar com els hebreus: mazal tov, que tinguis bona estrella.

Subscriu-te per seguir llegint