«La qüestió és servir a la gent, o d’alcalde o a la barra del bar»

Amb el seu triomf a les darreres eleccions municipals al municipi de Portbou quan tot just acabava de fer dinou anys, Gael Rodríguez, del PSC, es va convertir en l’alcalde més jove d’Europa

Donen premi o diploma a l’alcalde més jove?

La veritat és que estaria bé, amb tot el rebombori que ha tingut. Però no, de moment no donen res.

Trucades de polítics rellevants sí que en deu haver tingut.

Sí, això està bé. Ser l’alcalde més jove crida una mica l’atenció, et truca gent que té alts càrrecs i així és més fàcil aconseguir coses pel poble (riu).

La inexperiència és un grau, tens molta més llibertat

La inexperiència és un grau?

Absolutament. Tens molta més llibertat.

No li deien a casa, que no s’emboliqués en política? 

És el primer que em van dir el dia que els vaig comunicar la meva decisió. El segon dia, també. El tercer ja van callar perquè van veure que no serviria de res.

A la seva edat hauria de creure els pares.

Sóc molt obedient. Però hi ha temes que el primer que crec és a mi mateix, sóc molt tossut.

Es convertirà en un d’aquells que viuen tota la vida de la política?

El que tinc clar és que viuré tota la vida servint la gent. Des d’un lloc o des d’un altre, perquè des dels onze anys que treballo al bar familiar. I ara, d’alcalde. La qüestió és servir.

És el mateix servir canyes que servir als ciutadans?

És el mateix principi. Fins fa una setmana ho he estat combinant. Però ja ha començat el curs a la universitat i no m’és possible.

N’hi ha que em tracten amb més respecte, això em fa gràcia, perquè al cap i a la fi sóc el mateix de fa dos mesos

Aquest estiu Portbou ha tingut l’alcalde servint canyes i cafès?

Cafès no, perquè treballava al torn de nit, quan la gent no sol prendre cafès. Però sí, estava darrere la barra.

No veu que ara no podrà sortir i emborratxar-se, que és el que toca a la seva edat, ja que sortiria a les xarxes?

Sempre hi ha moments per fer-ho.

La gent del seu poble el tracta diferent des que és alcalde?

Hi ha gent que em fa la pilota i gent que em tracta igual, que és el que m’agrada. I n’hi ha que em tracten amb més respecte, això em fa gràcia, perquè al cap i a la fi sóc el mateix de fa dos mesos.

Es pot imposar respecte, amb dinou anys? 

Segons veig, sí. Em sorprèn arribar a un lloc i que es faci el silenci.

Fa poc encara anava a l’institut. En ple procés. 

A segon d’ESO, després de l’1-O, una professora ens va obligar a sortir de classe i fer una aturada, «per la llibertat». Aleshores encara no tenia gaire consciència política i no hi vaig donar importància, però ara, vist amb perspectiva, ho trobo vergonyós.

Vostè va sortir?

Vaig sortir com un més del ramat. Tenia 14 anys, què vols fer. Si em passés ara, armaria un escàndol.

Qui pensi que ser revolucionari és cremar contenidors, està molt equivocat. Un revolucionari agafa el toro per les banyes i mira de millorar les coses al seu poble

Era el raret de la classe?

No tant per no ser independentista, sinó per ser socialista.

A Catalunya, ser un jove revolucionari vol dir no ser independentista?

Ser jove revolucionari vol dir fer un pas endavant i voler canviar les coses de debò. Qui pensi que ser revolucionari és cremar contenidors, està molt equivocat. Un revolucionari agafa el toro per les banyes i mira de millorar les coses al seu poble, ficant-se al davant.

Felipe González acusa el PSOE d’edatisme perquè als vells com ell, no els deixen parlar. Als joves els deixen?

Ens deixen parlar als joves i als grans. Que jo sàpiga, Felipe González no ha callat mai res.

Subscriu-te per seguir llegint