María Galán, la jove que va renunciar al confort per criar els seus 32 'fills' a Uganda

El nom de María (Boadilla del Monte, Madrid, 7-11-1996) sona unes 50 vegades al dia pels carrerons de Kikaya (Uganda), una localitat d'unes 3.000 persones que sobreviuen a base de 'posho' -una mescla de farina, aigua-arròs, pèsols i poques esperances que els més petits del lloc es puguin llaurar un futur mínimament digne.

"És un llogaret a 30 quilòmetres de Kampala aïllada pel Llac Victòria de la capital d'Uganda", explica María Galán, l'única blanca del lloc en la qual els més petits han trobat una porta d'il·lusió per a arribar a adults.

Té 32 'fills' en el seu orfenat de Kikaya House, una llar per a nenes d'entre un i 16 anys que dirigeix amb afecte des que el 2020 la pandèmia del coronavirus li fes veure que la seva vida ja no està a Espanya. "No em plantejo sota cap circumstància deixar als meus nens", assegura aquesta jove de 26 anys que va renunciar a les oportunitats de treball que li brindava la seva carrera d'Economia i Negocis Internacionals per a dedicar-se en cos i ànima a aquest projecte humanitari que va llançar anys abans la seva mare, 'Babies Uganda', on acumula en el seu compte d'Instagram més d'un milió de seguidors que ajuden a finançar aquestes iniciatives solidàries.

"Vaig anar el 2020 a fer unes pràctiques de tres mesos a l'orfenat, però em vaig quedar sis mesos atrapada pel coronavirus", rememora. Ja el 2021 va decidir instal·lar-se permanentment a Uganda perquè "no volia separar-me mai més dels meus nens", afegeix. Al costat d'ella, en la distància, està la seva parella que li dona suport en tot moment. "No podria tenir a algú al costat que no compartís aquest amor que sento pels nens", explica. Pel camí, a més d'alegries i fatigues, María Galán ha agafat dues vegades la malària i gairebé 10 vegades febres tifoidals. "És el normal", rasa sense donar-se gens d'importància i encara sorpresa quan la paren pels carrers de Madrid per a felicitar-la per la seva dedicació a la comunitat de Kikaya.

Una alimentació adequada perquè els petits creixin forts i sans

Els nens de Kikaya House creixen envoltats d'amor i amb una alimentació de luxe en aquestes terres de l'Àfrica més pobre. "A gairebé tots els falten nutrients, però aquí mengen cada setmana carn, pollastre, peix, verdures i fruites", assegura encantada que quan el seu nuvi viatja a Uganda l'ajudi a preparar els diumenges receptes espanyoles especials. "És que aquí fins berenen", subratlla María Galán en presentar el seu llibre La vida de Sami per a recaptar més fons per a 'Babies Uganda'.

L'any 2012, la seva mare, Montserrat Martínez, i una amiga d'aquesta, Maribel García, van impedir que es tanqués un altre orfenat on ara resideixen 38 nens. "Després vam obrir la nostra Kikaya House, on els nens viuen fins que se'n vulguin anar", explica al mateix temps que recorda que també gestionen un col·legi d'infantil i primària per a 650 nens, una clínica que atén 1.000 vilatans al mes i un col·legi per a nens cecs on ja resideixen 52 petits. "Patir una discapacitat a Àfrica és un tema tabú i als nens els amaguen", relata María Galán, qui viatja a Espanya tres vegades a l'any per a desconnectar d'una labor titànica que comença cada dia abans de les 8 del matí.

"En aquest moment atenc tot el que té a veure amb les xarxes socials", continua. De nou del matí a nou de la nit no hi ha ni un minut lliure: a les nou comencen les classes, a la una se serveix el menjar i a partir de les sis de la tarda comencen els banys perquè puguin sopar a les set i anar a les vuit a ficar al llit a aquest exèrcit de nens.

"Ara a més els estem ensenyant a nedar perquè a Àfrica la gent té molta por a l'aigua", celebra María mentre mira embadalida la foto de Dudu, una petita amb síndrome de down que va rescatar dels carrers de Kikaya i ara viu feliç amb la resta dels seus 'germans' sota l'atenta i afectuosa mirada de la seva 'mamà' María.

Campanya amb les companyies de l'Ibex-35

L'ONG de María Galán ha enviat ara un burofax a les companyies de l'Ibex-35 per a convidar-los a donar suport als projectes que desenvolupa al país africà per a ajudar a nens i famílies. Es tracta d'una campanya per a mobilitzar la solidaritat: "uns Reis molt particulars: les empreses de l'Ibex-35 i les grans companyies d'aquest país". L'objectiu és aconseguir donacions amb la finalitat de consolidar i fer créixer els projectes que l'ONG desenvolupa sobre el terreny per a continuar ajudant a milers de nens ugandesos orfes o abandonats.