Descobreixen més de 50 noves espècies submarines a una de les zones més inexplorades del planeta
La troballa l'ha fet un equip internacional coliderat per una investigadora del Barcelona Supercomputing Center
Un grup d'investigadors ha observat 160 espècies en muntanyes submarines de la costa de Xile que fins ara no se sabia que vivien a la regió, de les quals almenys 50 podrien ser potencialment noves per a la ciència. La investigació s'ha fet a les muntanyes submarines de la Dorsal de Sales i Gómez, una zona remota i poc explorada que s'estén des de les costes de Xile fins a Rapa Nui. El grup internacional de científics estava coliderat per la investigadora Ariadna Mechó del Barcelona Supercomputing Center (BSC). Entre d'altres s'han identificat coralls d'aigües profundes, esponges de vidre, eriçons de mar, calamars, peixos, mol·luscs, crancs, estrelles de mar i altres espècies mai abans observades pels científics.
Mechó, investigadora del grup de Variabilitat i Canvi Climàtic del Departament de Ciències de la Terra del BSC, ha presentat els resultats del creuer científic de 40 dies 'Muntanyes submarines inexplorades de la Dorsal de Sales i Gómez'. També ha parlat de les negociacions en curs per crear un corredor blau a la zona. Tot plegat ho ha explicat en el marc de la Conferència del Decenni de l'Oceà de l'ONU que se celebra a Barcelona fins a aquest divendres.
Fauna polinèsia
"Hem trobat entre 50 i 60 espècies potencialment noves a simple vista, un nombre que probablement augmentarà quan treballem totes les mostres que tenim al laboratori", ha assegurat Mechó. "També hem trobat un dels coralls mesofòtics més profunds del món, fet que amplia en diversos centenars de quilòmetres la distribució d'aquesta fauna polinèsia". També han trobat camps d'esponges i corals, hàbitats considerats "vulnerables i necessitats de protecció".
L'expedició es va fer del 24 de febrer al 4 d'abril amb un equip format per 25 científics de 14 organitzacions de 5 països (Xile, els Estats Units, Itàlia, Espanya i Holanda), entre ells la primera biòloga marina rapanui, Emilia Ra'a Palma Tuki, recentment graduada a la Universitat Catòlica del Nord de Xile.
El Consell del Mar de Rapa Nui va donar suport a l'expedició proporcionant el permís principal per treballar a la zona, i va col·laborar aportant un observador Koro Nui i un expert local en navegació per incorporar a l'expedició les seves perspectives com a membres de la comunitat Rapa Nui.
El paper del BSC i la supercomputació en la campanya ha estat proporcionar dades de modelització climàtica a través de diferents escenaris per establir la distribució d'espècies a la zona. Això, afirmen des de la institució, ajudarà a comprendre com es veuran afectades aquestes espècies pels canvis futurs, segons cada escenari possible.
- Així és com has de caminar (segons els nutricionistes) per perdre pes sense esforç
- El PP proposa una “autopista fiscal” perquè Catalunya sigui la comunitat que pagui els impostos més baixos
- Les pluges augmenten la capacitat dels embassaments per sobre del 18%
- El truc de la fregona que fa embogir a tothom: les juntes queden impecables
- Pere Guardiola admet que la UEFA només permetrà 9.000 espectadors a Montilivi per la Champions
- Els metges demanen eliminar-lo dels sopars: té fama de saludable, però no ho és
- «Després d’un any amb fàrmacs antiobesitat es torna al mateix pes»
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona