«Els metges vivim bé, no en conec cap que no arribi a final de mes»

Es compromet a respondre amb el cor a la mà?

Ho intentaré, òbviament.

El cor és un simple múscul?

És la bomba que fa que funcioni tot el cos. Però també té un concepte més sentimental. Si més no, expressa sentiments: quan veus algú que t’agrada, va més de pressa.

El cor té raons que la raó no entén?

A vegades expressa el que sentim molt millor que la raó , és així.

Sempre ens el trenquen en un moment o altre, forma part de la vida. Per sort, aquest cor, el sentimental, es refà ràpidament... trobant algú altre

És bo obrir el cor?

És bo obrir-lo... a algú amb qui confiïs.

A tots ens trenquen el cor algun dia?

Sempre ens el trenquen en un moment o altre, forma part de la vida. Per sort, aquest cor, el sentimental, es refà ràpidament... trobant algú altre.

Què el va fer interessar pel cor?

Tinc dos germans cardiòlegs, era una especialitat que havia sentit parlar molt a casa. Seria negar la realitat, dir que no hi va influir la família.

O sigui que si hagués tingut familiars cuiners, vostè seria cuiner.

Segurament. Els Roca són també tres germans, tots cuiners. Els ho hauria de preguntar (riu). El que respires a casa influeix, sense dubte.

La vida és una cursa d’obstacles, però té moltes coses bones. L’important és seguir corrent i anar saltant obstacles. Ara bé, el final ningú el pot eludir, i allà el cor s’atura

Fa mal al cor que posin el cognom familiar a una malaltia i no a un cometa?

De cap manera, és un motiu d’orgull, reconeix la bona feina feta en el camp de la investigació, que la nostra tasca ha arribat a especialistes de tot el món. Un astrònom estaria més content amb un cometa, això sí.

Va escriure en Pessoa que si el cor pogués pensar, s’aturaria.

Això és d’un pessimisme extrem, no?

Pessoa no era precisament alegre.

La vida és una cursa d’obstacles, però té moltes coses bones. L’important és seguir corrent i anar saltant obstacles. Ara bé, el final ningú el pot eludir, i allà el cor s’atura.

Tants milions de batecs a la vida, sense aturar-se mai...

El cor és una màquina fantàstica. A més, s’adapta a les necessitats de cada persona, es fa més valent si el necessites més valent. Una màquina pràcticament perfecte -i dic pràcticament perquè per desgràcia hi ha malalties coronàries i morts sobtades-però s’ha de cuidar bé.

Un cor trasplantat aporta també part de la personalitat del donant?

En això no hi crec. El que aporta és la satisfacció de tenir una segona oportunitat. I l’agraïment etern cap a la persona que per desgràcia ha hagut de morir per oferir-la. Deu ser una sensació d’agraïment molt profund, però no crec que la doni el cor del donant.

Deixa el cor agre, haver-se de barallar amb l’administració per aconseguir mitjans?

(Riallada) Forma part de la feina. És ben cert que, si no plores, no mames. És imprescindible barallar-t’hi constantment, per obtenir els recursos necessaris. M’aplico allò que és més fàcil demanar perdó que demanar permís, perquè el permís mai te’l donen. Millor avançar-te i fer coses sense tenir del tot el permís. La realitat del país és aquesta. 

Millor avançar-te i fer coses sense tenir del tot el permís de l'administració. La realitat del país és aquesta

S’hi enfada?

M’enfado sovint amb l’administració, i tant. I després em sap greu. Però a vegades és l’única manera de tirar endavant.

I el nou Trueta per a quan?

Diuen que cap al 2030. A mi no em corre pressa. El que vull és que es faci, si és el 2032 o el 2035, no em preocupa. L’important és que tiri endavant, que el nou govern que surti no el tiri enrere, que ja ens ho van fer un cop.

Nou govern? Optimista el veig.

En un moment o altre s’hauran de posar d’acord, no? I que no aturin els projectes. El més important dels propers cent anys a Girona, serà el campus de Salut.

Amb més recursos, en lloc de 50 persones esperant, en pots tenir 25. Ara bé, el sistema públic sempre tindrà llistes d’espera

Es noten les retallades, en el dia a dia?

Nosaltres continuem fent la feina de sempre i tractem el pacient de la mateixa manera. No hem hagut de retallar mai cap tractament a cap pacient per raons econòmiques. On sí que es noten és en les llistes d’espera. Amb més recursos, en lloc de 50 persones esperant, en pots tenir 25. Ara bé, el sistema públic sempre tindrà llistes d’espera. Atén molts pacients i atén els pacients complicats.

Amb el cor a la mà, per descomptat: quan li diuen que no hi ha més diners per a sanitat, s’ho creu?

No. De diners n’hi ha, el que passa és que estan mal distribuïts. I també hi ha el problema que els metges prefereixen treballar a l’àrea metropolitana de Barcelona que a la resta del territori.

O a l’estranger.

O a l’estranger. Jo hi vaig treballar setze anys. Però sempre ets un estranger, I això pesa molt.

De diners n’hi ha, el que passa és que estan mal distribuïts

Guanyant més diners.

A Catalunya els metges cobren menys, però no ens enganyem, vivim bé. Tenim casa, família, dos cotxes... No conec cap metge que no arribi a final de mes. A mi em va costar tornar, sabia que la retallada de sou seria brutal. Al final, esperes que hi hagi una mica d’aigua a la piscina, t’hi tires, i comences a nedar. Veus que els teus companys metges viuen tots correctament, doncs ja està. No tindré la gran mansió que tindries a l’estranger? Bé, doncs no la tindré. Hi ha altres aspectes en la qualitat de vida.

No hi ha diners per augmentar els sous?

Si el sistema públic de salut sobreviu, és en part per aquests sous dels professionals. S’ha de buscar un equilibri. Assumint, insisteixo, que el metge, en general, viu bé, no ens enganyem. És un sou digne pels que hi ha en aquest país.

Subscriu-te per seguir llegint