Una estafa nigeriana, dos falsos militars americans i tres germans assassinats: així va ser el crim de Morata de Tajuña

"Fa el bé sense gens d'interès. Naturalesa alegre i optimista. No sap dir que no. No es venç tan fàcil. Odia els mentiders".

Així definia Amelia el seu nòvio a les fotos que penjava a les xarxes socials. Ella ja ho havia explicat a tot el poble. Que, a punt de fer 70 anys, havia trobat l'amor de la seva vida. I havia arribat de la manera més inesperada: per Facebook. El paio es deia Edward i era un militar nord-americà que li havia entrat per xarxes socials. Un fletxat. Un paio, tot bondat, que encara no coneixia en persona perquè estava servint a l'Afganistan. Ja arribaria el moment.

Al poble (Morata de Tajuña, Madrid) ja l'havien advertit diverses vegades que allò feia olor d'estafa. Però ella s'enfadava. I reaccionava penjant les presumptes fotos del seu xicot per xarxes socials, presumint de parella. Fotos, perquè aquesta era l'única manera amb què, després de 6 anys de presumpta relació, s'havia comunicat amb el suposat militar nord-americà. Fotos i xat escrit.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Amèlia compartia vivenda amb la seva germana gran, Francisca, i amb Pepe , el mitjà, que patia una discapacitat intel·lectual. Tots tres van aparèixer morts aquest dijous al'interior del seu habitatge. Tots tres amb signes de violència, apilats i parcialment cremats, I, curiosament, amb el pany de la casa estirada i barrada... des de dins.

L'estafa nigeriana

El crim que commociona el poble era una història que ja tenia aspecte d'acabar malament. Tres germans, procedents d'un poble de Ciudad Real (Torre de Juan Abad), d'entre 68 i 72 anys. Francisca, Pepe i Amelia Pérez Ayuso. Havien residit junts un temps a Madrid capital, al barri de Ciudad Lineal. Però van vendre el pis per anar-se'n a viure als afores. A un poble de poc més de 8.000 habitants anomenat Morata de Tajuña, al sud-est de Madrid.

Es van mudar perquè volien tranquil·litat, però també perquè necessitaven diners. I és que Amèlia s'havia enamorat. Un presumpte militar nord-americà anomenat Edward que l'havia conegut per Facebook. S'hi comunicava en espanyol, però sempre per escrit i enviant-li fotos. Ni una sola trucada telefònica. Ni una sola videoconferència.

Amèlia va creure al paio a ulls clucs, malgrat que el 'modus operandi' és el de les famoses estafes nigerianes que ja va explicar EL PERIÓDICO D'ESPANYA el mes d'agost passat, en què estafadors professionals procedents de Nigèria, coneguts com Yahoo Boys, es fan passar per militars americans i, prometent amor o una forta suma de diners, acaben buidant els comptes de l'incaut que pica l'ham a l'altra banda de la línia.

Un segon nuvi

Amèlia no va sospitar. Va començar a enviar-li diners per sufragar diferents despeses que al presumpte militar li anaven sorgint. L'amant en realitat no existia. Els estafadors van utilitzar la foto d'un exmilitar nord-americà anomenat Wesley Clark, excomandant en cap de l'OTAN, que van trobar a Google. I ella amb això en va tenir prou.

Els germans, de mica en mica, es van anar endeutant. Perquè ella enviava tots els diners que guanyava el presumpte militar. I perquè la seva germana Francisca també va picar en una estafa idèntica. Un altre pretendent que compartia característiques amb el suposat nuvi de la seva germana. Un altre militar nord-americà, madur i aposto, que estava servint a l'Afganistan i se n'havia enamorat perdudament. Aquest es feia dir Michael Sandford, encara que la seva pàgina de Facebook estava en rus i escrivia en un rudimentari espanyol.

Francisca va començar a actuar com Amelia. A penjar fotos del seu estimat a les xarxes socials... i a enviar-li diners per pagar-se diverses eventualitats que li anaven sorgint. Però perdre diners a aquest ritme té conseqüències. Els germans es van quedar sense blanca i van començar a demanar prestat als veïns, segons han explicat fonts del poble a aquest diari. 500 euros a aquest, 1.000 a aquell, 3.000 a l'altre.

Arruïnades

Els seus conciutadans els anaven avisant que estaven sent objecte d'una estafa, però elles reaccionaven enfadant-se amb els que els advertien. Demanaven diners i asseguraven que, ben aviat, els tornarien més del que els prestessin. Perquè els estafadors anaven fent la seva feina i prometien a les germanes abundants beneficis si els anaven enviant diners.

Perquè aquest sol ser el mecanisme d'aquestes estafes: prometen a l'incaut que li transferiran una quantitat ingent de diners procedents d'herències o altres conceptes, però que de moment necessiten rebre quantitats més petites per anar sortejant aranzels i problemes burocràtics.

Va ser així com Francisca i Amelia es van posar cada cop més endins d'aquesta estafa. No van dubtar en cap moment de la veracitat dels seus nuvis, malgrat que cap havia parlat mai amb ells. I la cosa es va complicar quan el presumpte nuvi de Francisca va morir.

Aquesta va ser l'excusa que van donar els estafadors per continuar rebent diners. El militar del qual s'havia enamorat la germana gran, havia mort i tenia una fortuna de 7 milions de dòlars que el transferiria. Els germans només necessitaven enviar una mica més de diners per esquivar les qüestions legals, pagar els aranzels i els 7 milions serien seus ben aviat.

Prestadors

Aquí van començar a demanar més diners i ja no a veïns, sinó a gent menys recomanable, segons fonts properes a la investigació. Van acudir a prestadors professionals. Un era un jove pakistanès a qui van tenir allotjat a casa i que va acabar marxant després d'agredir una de les germanes amb un martell, perquè no havia rebut els diners que els havia prestat, segons expliquen fonts del municipi a EL PERIÓDICO D'ESPANYA. Li haurien demanat 60.000 euros.

I fins aquí. Perquè la investigació continua oberta sobre aquest escabrós crim. Cap dels tres germans s'havia deixat veure pel poble les darreres tres setmanes. En un municipi tan petit gairebé tots es coneixen. I ells eren prou coneguts. Amèlia un dia es va trobar unes claus i ho va publicar a Facebook, penjant fins i tot la seva adreça, per si algú les havies de reclamar.

La Guàrdia Civil va ser la que va entrar al domicili dels tres germans i va trobar la macabra escena. Els tres germans assassinats, amb signes de violència, parcialment cremats i apilats l'un a sobre de l'altre. Al principi, els investigadors van fer servir la hipòtesi del suïcidi col·lectiu. Però les indagacions ja van per altra banda. Li van demanar diners a algú a qui no els van tornar i va ajustar comptes violentament.

Curiosament, l'habitatge ha aparegut tancat amb clau des de dins. Ara es treballa per conèixer més dades de la o les persones que van perpetrar l'assassinat, l'autèntic mòbil del succés i com van aconseguir sortir, si és que finalment, i tal com se sospita, es tracta d'un assassinat. L'Ajuntament de Morata de Tajuña, per part seva, ha decretat dol oficial.

Parla la mare del nen que va morir de gana: "Per 5 centímetres no va arribar a obrir la nevera per agafar menjar"