Dia 1 del judici a Tailàndia: Funcionarà amb Daniel Sancho l'efecte halo?

Diversos estudis dels EUA i Canadà apunten que els criminals atractius reben condemnes molt més lleus i passen menys anys a la presó que els delinqüents menys agraciats

Daniel Sancho, en una imatge d'arxiu.

Daniel Sancho, en una imatge d'arxiu. / EP

Luis Rendueles

El primer a posar-li nom va ser el psicòleg Edward L. Thorndike, al segle XX, quan realitzava diversos estudis sobre les avaluacions psicològiques en militars. Va anomenar efecte halo a deixar-se portar per la primera impressió per jutjar una persona. Gairebé sempre, segons la seva teoria psicològica, són les persones atractives les que se'n beneficiarien, ja que la bellesa l'associem sense fonament altres trets com intel·ligència o bondat.

Més recentment, l'advocat australià Rod Hollier va recopilar 27 estudis fets al Canadà i als Estats Units en què es demostrava que aquest efecte halo funciona també amb els acusats dels crims més horribles. Els criminals més desagradables a la vista, sosté amb dades estadístiques, reben condemnes entre un 119,25% i un 304,88% més severes que els acusats atractius. Aquests últims passen una mitjana d'una mica menys de dos anys a la presó; els criminals poc agraciats compleixen una mica més de quatre anys de presó, de mitjana, més del doble que els guapos.

Aquesta mateixa tesi de fons sobre l'efecte halo en el sistema legal l'ha expressat també Deborah L. Rhode, advocada i directora legal a la Universitat de Stanford, al seu llibre "The beauty bies" (El biaix de la bellesa. La injustícia de l'aparença a la vida i la llei).

L'advocat Rod Hollier va recopilar 27 estudis realitzats al Canadà i els Estats Units que mostren que l'efecte halo funciona per als acusats dels crims més horribles. Els delinqüents més lletjos passen, de mitjana, el doble d'anys en la presó que els atractius

Daniel Sancho, el judici del qual per matar i esquarterar el seu amant, Edwin Arrieta, acaba de començar a Tailàndia, pertany clarament a la categoria d'acusats atractius. Si es complissin els resultats dels estudis recopilats per Hollier a la seva obra "Biaix d'atractiu físic al sistema legal", l'espanyol té fins a tres vegades més probabilitats de sortir ben parat del judici que si fos lleig.

Traduït als crims comesos per espanyols, té menys probabilitats de ser condemnat Daniel Sancho que un criminal baixet i rabassut com César Román (àlies El Rei del Cachopo, 15 anys de presó per matar i esquarterar la seva exparella, Heidi Paz, a Madrid).

Primera sessió

Davant el tribunal, Sancho, emmanillat de mans i peus i vestit amb un mico taronja de presidiari, es va mostrar molt actiu en la primera sessió del judici contra ell, segons les fonts consultades per 'Cas Obert', canal d'investigació i successos de 'Prensa Ibérica'. La seva primera intervenció va consistir a proclamar la seva innocència del delicte d'assassinat i acceptar el desmembrament del cos d'Arrieta al bungalou de l'illa de Koh Phangan.

Després, i atès que el sistema tailandès, imitant el model anglosaxó de justícia, ho permet, Sancho va dirigir preguntes a diversos dels testimonis proposats per la fiscalia: una immigrant birmana que va trobar les primeres restes humanes a l'abocador de l'illa i la dona que li va llogar la motocicleta amb què va anar a recollir la víctima.

Sancho està representat per un advocat tailandès d'ofici, encara que assessorat per un equip legal des d'Espanya en què figuren Marcos García Montes, Carmen Balfagón i Ramón Chippirrás. S'ha preparat el judici a consciència i, a la cel·la, s'ha estudiat detalladament el sumari del seu cas. En aquesta primera sessió gairebé ha exercit d'advocat de si mateix, una cosa contra el que advertia severament una frase atribuïda a Abraham Lincoln, advocat i president dels Estats Units: “Qui es defensa a si mateix té un ximple per client i un imbècil per advocat".