Fortnite s'ha consolidat com un dels videojocs més importants del món, però també com a un dels jocs que més problemes d'adicció genera en nens i adolescents. El passat setembre sortia a la llum el primer cas d'un jove espanyol hospitalitzat durant dos mesos per la seva addicció a quest joc, en el que jugava 20 hores diàries.

Segons dades de Qustodio, els menors d'arreu del món juguen a Fortnite una mitjana de 98 minuts al dia. Un temps superior als 56 minuts que dediquen als videojocs els nens i nenes a Espanya, també segons dades de Qustodio.

El 2019, l'Organització Mundial de la Salut (OMS), va incloure de forma oficial l'addicció als videojocs dins dels «trastorns mentals, del comportament o del desenvolupament neurològic». L'educació que donem als nostres fills i filles sobre l'ús de Fortnite i altres videojocs condicionarà la relació sana o addicció que tindran amb aquests videojocs.

En què consisteix Fortnite?

Es pot jugar a Fortnite de dues formes. D'una banda, a la versió individual, Save the World, el jugador ha de sobreviure a una tempesta i unir-se a la resta d'humans que hi ha al món per matar zombis. D'altra banda, a la versió multijugador, Battle Royals, hi ha partides de fins a 100 jugadors que tenen l'objectiu de matar a la resta de jugadors fins que en quedi un de sol. En aquesta última modalitat s'hi pot jugar sol, per parelles o per equips.

El joc és un shooter, és a dir, els jugadors utilitzen armes per sobreviure i matar als altres. A diferència d'altres jocs violents, Fortnite no ensenya sang en els seus grafismes.

No està recomanat per menors de 12 anys, ja que a part d'ensenyar imatges de violència, la versió multijugador compta amb un xat en el que qualsevol desconegut pot dirigir-se als menors.

Per què Fortnite genera addicció?

L'estudi Generació Z i Fortnite: El que més enganxa als més petits de la Universitat de Lleida assenyala alguns dels «ganxos» presents en aquest videojoc que fan que no vulguem deixar de jugar-hi: L'instint de supervivència per estar alerta constantment mentre es juga, la promesa de recompensa, que implica que encara que es perdi una partida, sigui possible aconseguir la recompensa a la següent, la personalització dels personatges, etc.

Tanmateix, després de realitzar una enquesta a 561 nens espanyols, els resultats demostren que el que més agrada als menors d'entre 8 i 11 anys és l'emoció que no atrapin ni matin al seu personatge, així com que cada partida sigui nova i mai es repeteixi el mateix. Aquest estudi conclou que la popularitat del joc es deu a un procés de bola de neu, és a dir, que si els amics o companys hi juguen, la resta no es vol sentir exclosa.

A més, com explica la psiquiatra Marian Rojas en la seva ponència Cómo educar para que le pasen cosas buenas a tus hijos, cada vegada que es juga a un videojoc es genera plaer i s'allibera dopamina constantment. Som addictes a la sensació que genera aquesta dopamina en jugar a Fortnite i a altres jocs.

Claus per educar als infants en una relació saludable amb els videojocs

Els infants no tenen autocontrol sobre allò a què juguen. La solució per evitar addiccions no passa per la prohibició, sinó per una educació sana cap a les pantalles i videojocs. Són els pares i les mares els qui han de posar un límit i unes normes des que són petits.

L'Associació Espanyola del Videojoc (AEVI) aporta a pares i mares una sèrie de recomanacions perquè els fills facin un ús responsable dels videojocs:

  1.  Jugar amb els fills. Només jugant amb ells es pot entendre a quin tipus de violència estan exposats.
  2.  Seguir el sistema PEGI. Les recomanacions d'edat venen assenyalades amb una etiqueta verda a cada joc.
  3.  Promoure videojocs més educatius. Han de ser els infants els que decideixin a quins videojocs jugar, però també se'ls pot presentar entre les opcions altres jocs amb els quals puguin desenvolupar habilitats més educatives.
  4.  Utilitzar el control parental. Els videojocs, com la resta de pantalles com mòbils, tablets o ordinadors, no poden ser l'única opció per ocupar el temps lliure dels infants i adolescents. Quan són petits, s'ha d'establir un temps límit a través del control parental, així com fer altres activitats a l'aire lliure.
  5.  Conèixer als amics virtuals. En els jocs amb opció multijugador, els menors estan exposats a molts desconeguts. S'ha d'assenyalar que les persones dels xats no són els seus amics i que si se senten incòmodes en algun moment, poden avisar als seus pares.
  6.  Posar regles. Els infants no poden agafar els videojocs quan ells vulguin, sinó que han de respectar els límits que els hi proposem.
  7.  Primer s'estudia i després es juga. Al llarg de la tarda es pot fer de tot, però abans de jugar els infants han de fer els seus deures.
  8.  Game Parties en familia. Jugar tots en familia permet millorar la conexió i el vincle amb els nostres fills.
  9.  Ubicar les consoles a zones comunes. D'aquesta manera, evitarem que tinguin la temptació de jugar a videojocs quan no sigui el moment.
  10.  Ensenyar-los a diferenciar entre realitat i ficció. Per aconseguir-ho podem fer més excursions amb ells o convidar a amics seus per fer altres activitats més enllà de jugar a videojocs.