La dona de les 500 Barbies viu a València: "Valen més que casa meva"

La seva primera Barbie va arribar el 1988. L'última ho va fer diumenge passat. Entre totes dues, Carmen Ortí, veïna de Torrent (València), ha aconseguit col·leccionar més de 500 peces d'aquesta famosa nina creada per la nord-americana Ruth Handler. El valor és incalculable. Probablement, costen més que casa seva. No obstant això, ja està pensant en la seva propera adquisició: Barbie 35è aniversari edició especial. "No m'agrada el disseny, però, si no la compro, el proper any me'n penediré perquè no tindré la col·lecció completa. Mai acabes de col·leccionar", explica.

Aquesta veïna de Torrent recorda que es va enamorar de la primera nina des del primer moment en què la va veure el 1988. Aquella Barbie havia estat dissenyada pel modista espanyol Pertegaz. "Vaig anar a una botiga de joguines i la vaig veure amb el seu vestit vermell. Em va cridar l'atenció perquè no era com les nines que s'utilitzen per jugar", indica. En aquell moment estava embarassada del seu tercer fill. "La meva mare em va dir que no seria capaç de comprar-la. Em vaig sentir malament i no ho vaig fer. Durant molt de temps, vaig pensar que comprar-me una nina era privar els meus fills dels seus desitjos", explica. Després d'explicar-ho a uns amics, aquests van decidir comprar-la. Però no era pas aquest model. Tot i això, la nina va acabar arribant a les seves mans perquè, com ella reivindica, "si una nina és per a tu, acaba arribant-te". "Uns anys després, ho vaig comentar al grup de Facebook que vam compartir els col·leccionistes. Un amic me la va regalar", afirma. Des d'aquell moment, s'ha convertit en una de les seves preferides, encara que és difícil triar-ne una d'entre tantes. "Cadascuna té la seva història i recordo qui me la va regalar o on la vaig comprar", explica.

LICITACIONS PER INTERNET

Tot i que actualment és fàcil adquirir una Barbie amb un sol clic, no sempre ha estat tan senzill. "Me les anaven regalant perquè fins al 2000 no hi havia Internet i Mattel no les enviava a Espanya", lamenta.

La col·leccionista ha hagut de reduir la seva col·lecció, ja que es va canviar de casa i, per tant, no disposava de tant d'espai. "La gent no ho sap, però Barbie és una col·lecció molt extensa. Es creuen que només són les nines que es venen als supermercats", afegeix. Ella ha decidit centrar-se en les col·leccions "happy holidays", "silkstone", les realitzades per dissenyadors, les reproduccions de motlle vintage i l'edició aniversari.

Aquesta afició ha acompanyat la veïna de Torrent durant gran part de la seva vida. Recorda que quan treballava al circ, omplia les maletes de nines, a les quals els dissenyava els vestits. "He llençat botes noves per ficar nines. No podia evitar entrar a les botigues quan viatjava", assenyala. La col·leccionista ha dissenyat vestits com el de Pretty Woman.

Tot i que ara se centra en els models que encara no té, adquireix o intercanvia moltes de les peces a través de plataformes digitals. "Estic pendent quan surt alguna venda. M'he arribat a quedar fins a les tres de la matinada per aconseguir alguna licitació", explica la veïna de Torrent, que casualment va néixer el mateix any que la nina. "Totes dues tenim 64 anys, encara que ella es conserva millor. És la model perfecta", comenta entre rialles.

REUNIONS ANUALS

A Espanya hi ha prop de 3.500 col·leccionistes de Barbie. Tots es reuneixen anualment a Madrid per compartir les seves experiències. "Pensava que era una bestiola rara, però vaig veure que hi havia més gent que col·leccionava", reivindica.

A més, els col·leccionistes valencians també fan trobades cada any. En aquestes convencions, Mattel dissenya un model exclusiu, que només poden adquirir les 99 primeres persones inscrites. Sens dubte, aquesta veïna les ha aconseguit totes.

Tot i ser una de les seguidores més grans d'aquesta nina, reconeix que encara no ha vist la pel·lícula. "Ho tinc pendent. Represento la part oposada dels col·leccionistes, ja que no sóc la típica noia que vesteix de rosa", explica. Amb molt d'orgull, reconeix que l'edat no és cap impediment, ja que, en les seves paraules, "no deixem de jugar perquè ens fem grans, sinó que ens fem grans perquè deixem de jugar".