Les obturacions dentals: els seus diferents tipus i importància

Conegudes també com a empastaments són un procediment i un sistema molt habitual en el camp de l’odontologia per a reparar de les dents afectades per una infecció, una càries o un procés traumàtic

Una peça dental danyada i a punt de ser restaurada en una clínica dental.

Una peça dental danyada i a punt de ser restaurada en una clínica dental. / DdG

DdG/AMIC

Les obturacions dentals, també conegudes com a empastaments, són un procediment comú en l’odontologia que té com a objectiu restaurar la funció, la forma i l’estètica de les dents afectades per càries o altres problemes. Aquest dany pot provocar dolor, sensibilitat o fins i tot infeccions si no es tracta adequadament, per tant, és un procés vital per a mantenir una bona salut oral i prevenir complicacions futures.

El procediment de l’obturació comença adormint la zona amb anestèsia local per a poder eliminar la càries i netejar la zona afectada sense que hi hagi dolor. Una vegada que la càries s’ha eliminat, es prepara l’obturació amb el material adequat segons les necessitats del pacient. Finalment, l’obturació es poleix per assegurar que s’ajusti perfectament a la resta de les dents i per a proporcionar un acabat suau i còmode.

Els tipus d’obturacions dentals més comuns són:

1. Amalgames:

Aquest tipus d’obturació ha estat utilitzat durant molts anys. Estan compostos principalment de mercuri, plata, estany i coure. Tot i que són resistents i econòmics, el seu color metàl·lic els fa menys populars avui en dia.

2. Composites:

Els empastaments de resina composta són els més estètics, ja que es poden igualar amb el color de les dents naturals. Estan fets de plàstic reforçat amb petites partícules de vidre i són una opció excel·lent per a dents visibles.

3. Porcellana:

Aquestes obturacions són resistents i duradores, i també es poden igualar amb el color de les dents naturals. Són una opció popular per a les obturacions de grans dimensions.

4. Resines ionòmer de vidre:

Aquestes obturacions són una opció usada en les zones on hi ha menys pressió de mossegada, com ara les dents primàries o per a obturacions temporals.

Emblanquiment dental

D’altra banda, cada vegada més arriben a les consultes dels dentistes peticions per a l’emblanquinament dental. El consum d’uns certs aliments, el tabac, una incorrecta higiene bucal o diverses malalties són algunes de les causes que provoquen que les nostres dents vagin enfosquint-se amb el transcurs dels anys. Afortunadament en l’actualitat, existeix un tractament per a solucionar aquest problema, és l’emblanquiment dental.

L’emblanquiment dental és un tractament odontològic totalment indolor que consistent a eliminar les taques de les dents i aclarir el seu color, donant-los un to més blanc i brillant. És un procés que ha de realitzar-se sempre sota supervisió d’un dentista i en unes instal·lacions adequades.

Aquest procés pot costar a escala orientativa entre 200 i 500 euros i el seu objectiu no és només aconseguir un somriure blanc i radiant, sinó també augmentar l’autoestima i la confiança.

Els resultats d’aquest tractament poden durar entre sis mesos i tres anys, depenent de la qualitat del nostre esmalt i de la higiene que duguem a terme.

Hi ha tres grans grups d’emblanquiments, segons es tracti de blanquejar les dents vitals o les que no ho són. Aquests serien:

- L’emblanquiment per foto activació, que es realitza dins de la clínica i consisteix a aplicar un gel blanquejador una vegada protegides les genives, el qual s’activa mitjançant un llum led.

- L’emblanquiment en domicili, sempre sota supervisió del dentista, en el qual es col·loca una fèrula amb gel durant el temps marcat pel facultatiu.

- L’emblanquiment mixt, que combina totes dues tècniques.

En l’actualitat aquest tractament té molt bons resultats, però, no obstant això, com en tot hi ha algunes contraindicacions com quan hi ha existència de càries (la qual ha de tractar-se amb antelació), problemes gingivals o sensibilitat dental.

Tampoc és aconsellable efectuar-ho en menors de divuit anys (perquè encara les dents es troben en període de formació), en dones embarassades o quan existeixen ponts o dents postisses.

També està contraindicada la utilització de blanquejadors que estan a la venda en el mercat i que no són prescrits per especialistes, pels riscos que poden ocasionar per a la nostra salut.